Memòria i canvi social

 

Un bon exemple de la falta de criteri i coneixements polítics els va cometre l’esquerra al arribar al poder. Felipe Gonzalez creia erròniament que mitjançant una política de modernització física, material, del país s’aconseguiria la modernització de les mentalitats. Òbviament no ha estat així, l’evident canvi al país no ha modernitzat les mentalitats d’una part molt important de la ciutadania que encara té comportaments antidemocràtics evidents. Gonzalez va canviar d’opinió i deia, l’any 2001, que el franquisme va significar una “limpieza étnica” i “me siento, como decía, responsable de no haber suscitado un debate sobre nuestro pasado histórico, el franquismo y la guerra civil, en el momento en que probablemente era más oportuno” (…) “No hubo, no ya exaltación, ni siquiera reconocimiento, de las víctimas del franquismo, y por eso hoy me siento responsable de parte de la pérdida de la memoria histórica, que permite que ahora la derecha se niegue a reconocer el horror que supuso la dictadura, y lo haga sin ninguna consecuencia desde el punto de vista electoral o social, sin que los jóvenes se conmuevan, porque ni siquiera conocen lo que ocurrió”. No devia ser aliè a aquest canvi d’actitud que cinc anys abans, l’any 1996, el Tribunal Suprem el va citar a declarar amb la possibilitat de processar-lo quan encara hi havia jutges molt compromesos amb la dictadura i tant sinistres com Roberto García Calvo.

Si es volia modernitzar les mentalitats del país calia en primer lloc recuperar la memòria, saber la veritat. Això hauria possibilitat dues coses en primer lloc impedir que retornessin les mateixes idees un cop passada la gran mobilització. De fet el ressorgiment d’un partit d’extrem centre com el PP amb 10 milions de vots es pot adjudicar a aquest error de plantejament. I el segon és que, sabent, hauríem estat molt més exigents amb la democràcia, amb la seva participació i amb la seva transparència.

La pèrdua de la memòria històrica té conseqüències pràctiques, no és un debat de quatre historiadors saberuts, per exemple, el esquifit estat del benestar del que gaudim es deu a haver patit una dictadura de classe. O també que als llocs on hi ha corruptes del PP en les eleccions encara guanyi més vots, cas de Carlos Fabra a Castelló i en tants d’altres casos.

Així doncs si modernitzar el país no serveix per modernitzar les mentalitats, l’esquerra s’ha de plantejar quin és el mecanisme per transformar la societat si vol no ser arrossegada al pedregar de la història.

Advertisements

One response to “Memòria i canvi social

  1. Retroenllaç: Memoria y Cambio Social / Memòria i canvi social de Jordi Serrano #memoria #democracia « La Sonrisa de los Cipreses

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s