Crisi de l´esquerra i la velocitat

Una de les causes de la crisi global de l’esquerra és la manca de reflexió i debat. El llibre “No pienses en un elefante”, de George Lakoff, és molt fluixet però en la part inicial explica una idea interessant. Ens diu que als EUA la dreta ha dedicat enormes quantitats de diners a investigar i pensar i d’aquí l’èxit de difusió de les idees neoliberals i neoconservadores als darrers 30 anys. Mentrestant, l’esquerra s’ha tornat molt pragmàtica, la gent d’esquerres no vol col·laborar en llocs on es llegeix, s’escriu i es discuteix, sinó en projectes concrets que es vegin clars. Per exemple, una ONG que faci una escola en un poblet de Bolívia.
L’esquerra ha passat en els darrers trenta anys de ser enormement teòrica amb uns plantejaments ideològics molt tancats i extrems a un pragmatisme malaltís i a fugir del debat d’idees, a pensar que és perdre el temps. I és clar, acabem defensant la renda mínima, quan és una cosa plantejada pels neoliberals en el seu intent d’acabar amb l’estat del benestar. O fem la sisena hora abans de resoldre altres problemes més punyents. La confusió conceptual és brutal. On són els think tanks d’esquerres catalans?
Vivim uns temps on tot és molt ràpid, tothom va molt ràpid, la política va molt ràpida i els polítics, també, van molt ràpids. No hi ha temps per llegir, elaborar idees, debatre-les, escriure-les, editar-les, difondre-les, etc. És un marc, el de la rapidesa, molt reaccionari, ja que les solucions senzilles a problemes complexos ens aboquen irremissiblement al feixisme. Els problemes de la nostra societat són complexos i de molt difícil solució, si esperem que a algun geni se li acudeixi la solució de la quadratura del cercle anem arreglats. Normalment si apareix algú d’aquest estil és un salvador de la humanitat boig que ens portarà a l’autoritarisme i al desastre.
Si volem encarar els problemes de la nostra societat haurem d’analitzar-los i discutir com abordar-los i això requereix molt de temps i esforç. Per tant cal començar a criticar la velocitat en la nostra vida. La velocitat és una enganyifa de les noves necessitats que ens creen les grans multinacionals. Ens volen fer creure que anant més de pressa, comunicant-nos més ràpid, serem més feliços i això, és clar, és mentida. Anant de pressa l’únic que s’aconsegueix és no tenir temps d’adonar-nos de la nostra infelicitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s