Hi ha moltes bones persones

Normalment les notícies s’entenen com el fet d’explicar allò que no funciona, és en bona mesura lògic. Així els diaris, les ràdios i les televisions ens informen de centenars, milers de coses que no van, que estan malament, que són violentes, etc. A poc a poc anem configurant en la nostra mentalitat la sensació que al món no hi ha res que funcioni correctament. Que ningú m’entengui malament, amb quasi 600.000 aturats a Catalunya per culpa del sistema financer, és evident que hi ha alguna cosa que no funciona i cal que els mitjans de comunicació ens ho expliquin. Fins i tot s’agrairia que ens diguessin els noms i cognoms -i també de la mare- d’aquesta tropa a la que anomenen com a “mercat”. És evident que si el director del Diari de Girona omplís les pàgines de relats on s’expliqués que les coses funcionen, duraria quatre dies. Posem un exemple. Imaginem una notícia en què un gironí ha anat a agafar el tren a l’hora, que el tren efectivament ha passat puntual, que ha arribat a l’hora convinguda (de fet no és un bon exemple, això sí seria notícia). Imaginem que una persona es lleva al matí es dutxa, s’afaita, esmorza, va a treballar. Bé tampoc no és un bon exemple, que un català vagi a treballar quan hi ha tant d’atur també seria notícia.

Bé, el que volia dir-vos és que al món sortosament hi ha moltes més coses que funcionen que coses que no funcionen, i sobretot hi ha molta més bona gent que mala gent i moltes més bones accions que males accions. La gent és essencialment bonista. Tinc una amiga que va anar a treballar i a mig matí es va començar a trobar molt malament. Va avisar la seva cap, que només veure-la li va recomanar anar a casa. Va agafar el metro i va començar a vomitar -això sí, és molt endreçada, en una bossa-. Quan va arribar a Fabra i Puig, la mateixa noia que li va donar la bossa la va acompanyar, un altre vianant en veure el panorama dels continuats vòmits va trucar una ambulància, mentre l’amable acompanyant va aconseguir comunicar amb un company de feina de la meva amiga, que al cap de cinc minuts era allí. Els dos treballadors sanitaris de l’ambulància li van fer totes les proves del protocol, però a més la van acompanyar una estona perquè estirés les cames i respirés. No se’n van anar fins no estar segurs que no era alguna cosa greu. Com a mínim hi va haver cinc persones que més enllà de les obligacions i del temps que perdien van actuar segons l’escala de valors de qualsevol ciutadà bona persona. Això és civisme de veritat. No és veritat que la gent només es mou per interès. L’única pega, em diu l’amiga, és que no es pugui donar les gràcies personalment a aquestes persones anònimes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s