Madrid no és París

M’he llegit el llibre de Germà Bel España, capital París, que m’ha fet reflexionar sobre els trens.
Sóc un usuari impenitent dels trens de rodalies i de sempre m’ha semblat una ximpleria això del TGV. Quan fa trenta anys vaig començar a utilitzar diàriament els trens de la Renfe, si tenia una cita de feina agafava tres trens abans del que marcava l’horari oficial. Era l’única forma d’assegurar-se de ser puntual. Van passar els anys i va existir un punt d’inflexió els anys bons dels felipisme. Es va invertir molt en rodalies. Vam prohibir fumar als trens, recordo encara aquells trens que venien de Lleida i Manresa on es podia fumar, després van reservar un vagó de fumadors i a la fi van prohibir fumar als trens. Va coincidir en que van renovar quasi totalment els trens i les estacions. A poc a poc els trens de rodalies van ser puntuals, no calia agafar diversos trens abans del que de forma natural agafaries si et refiessis dels horaris.
Després va venir l’etapa neoliberal del PP i es va optar per deixar que les rodalies es degradessin sense inversions i vam tornar a la manca de puntualitat fins a la crisi total que es va produir ja en època de Zapatero, on per intentar portar el TGV a Barcelona es van forçar tant les coses que el sistema va petar a l’Hospitalet col·lapsant totes les rodalies. En aquell moment els poders a Catalunya es van adonar de la importància que té pel país un sistema de transport públic. Eureka!
Però no es va aprofitar l’atzucac per replantejar-se el tema. Tenim una gran tecnologia en trens que poden anar a 240 km/h, fins i tot tenim una joia com el Talgo pendular, un gran invent espanyol que es fonamenta en la idea que tenim unes vies nefastes i llavors al damunt pretenem fer-hi circular un tren que corri molt. De fet es peralta sol. El venem a aquells països on tenen trajectes infames i no volen invertir a canviar les vies.
Quan van començar a provar el Talgo a les recent estrenades vies del TGV Madrid Sevilla, van descobrir, oh sorpresa! que si els trens no corrien no era per culpa de les locomotores sinó de les vies. Al·leluia!
En fi, si s’haguessin renovat el traçat i les vies amb els Talgo podíem haver fet tres vegades més quilòmetres de tren a velocitats raonables. Al final el TGV Barcelona Madrid costa un ronyó i ?triguem quasi tres hores, és a dir mitjanes de 200 km/h. Si anéssim de debò a 380 km/h hauríem de trigar menys de dues hores. Mentrestant la situa?ció és ridícula trigarem menys a anar des de Barcelona a Girona o Tarragona que a Sabadell o Terrassa. On són ara aquells que deien que invertir en trens d’aquí era de hippies. Són bojos aquests romans!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s