Abans tot era millor

Quan a Catalunya hom parla que “abans” hi havia alguna cosa millor que ara, cal ser molt cautelós. És possible que trobem en el nostre passat alguna cosa que funcionés millor que ara, però deuen ser molt poques coses. Ens traeixen els records.

Abans la gent no embrutava tant. Catalunya l’any 1950 era més neta que ara? Cal recordar que els serveis de neteja eren pràcticament inexistents? A més, la major part dels carrers no estaven ni asfaltats, ni tenien voreres.

Abans a l’escola no hi havia conflictes. Cal recordar que la major part de nens i nenes de la ciutat estaven sense escolaritzar? És clar que no hi havia conflictes!

Abans a la família no hi havia els problemes d’avui. No hi havia violència domèstica? No amb aquest nom, en deien crims passionals i als homes mai els passava res. (Podeu veure el cas de Magdalena Fages, dona maltractada l’any 1602).

Abans les actituts al carrer eren més cíviques. La gent no escopia al carrer com una cosa normal? Fins i tot hi havia rètols als tramvies i autobusos “prohibido escupir en el suelo”!

Abans es cuidaven les zones verdes. És veritat que la ciutadania no malmetia les zones verdes ni robava plantes acabades de plantar, senzillament, no hi havia pràcticament zones verdes.

Abans es tenia cura dels vells i ara no. Si preguntem als historiadors sobre el tracte als vells d’abans ens diran: “La viduïtat s’assimilava a la pobresa en dret civil”. O bé “las viudas fueron, de hecho, uno de los grupos sociales más próximos a la miseria y la indigencia.” Abans la gent es moria al límit de l’edat de jubilació i, per tant, és avui quan millor es mima la gent gran. A més les generacions anteriors no pagaven impostos i per tant no podien donar pensions als vells. Quina generositat!

Abans la gent no es drogava. Abans les tavernes eren plenes de gent que abans d’entrar a treballar bevien barreges per poder suportar jornades de treball brutals per sous miserables.

Qualsevol element de civisme que agafem no té punt de comparació amb l’actual situació de les ciutats després de 30 anys de democràcia. Per tant, mai les ciutats han estat més netes, amb més espais verds, amb més cultura, amb més escoles, amb més solidaritat, amb més associacions, amb més civisme. Es pot interpretar aquesta visió com la defensa tancada de la tasca feta pels representats populars. I és així com s’hauria d’entendre. Que hi ha coses a fer? És evident, no hem arribat a la fi de la història.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s