Cal retallar els ingressos dels rics

Se’ns està venent la idea que cal retallar l’Estat del Benestar. Sembla que no hi ha alternativa, que és inevitable. I tot perquè hi ha un enorme deute públic que no podem pagar i que, com que hem de demanar prestat a Alemanya, doncs hem de fer el que digui Merkel. I si aquesta ens mana suïcidar-nos ens hem de suïcidar tots com si en comptes de ser la nació catalana fóssim membres d’una secta de ximples. Fins ara aquesta cantarella ha fet forat. De tant repetir-la sembla que sigui una veritat científica. Doncs NO. Tot és una gran enganyifa. Comencem pel començament. Hi ha un gran deute públic? No. Quan als economistes els fas una afirmació d’aquestes característiques llavors el que diuen és que és veritat que tenim un deute públic raonable, però que el problema és el que ara anomenen com a deute sobirà. Vinga eufemismes! El deute sobirà és la suma del deute públic i del deute dels bancs. Això vol dir que els ciutadans hem d’assumir el risc dels bancs. Si això ens ho diuen els neoliberals la cosa esdevé delirant. Anem a suposar que els ciutadans, i els seus governs democràtics, han d’assumir el risc dels banquers, llavors, no seria més lògic que els gestors fossin públics? Si al final has de pagar la mala gestió d’algú, almenys vull triar jo qui m’estafi. A més, no és cert que una empresa pública hagi d’estar pitjor gestionada que una de privada. Després del que hem vist a les grans empreses financeres internacionals (totes privades) aquests dies l’argument fa riure. A més, els Jocs Olímpics de Barcelona els van gestionar les institucions públiques, en canvi els d’Atlanta van tenir una gestió privada. La coberta de l’estadi olímpic no es va arribar a fer perquè abans s’havien equivocat en el pressupost i no els van arribar els diners. Imaginem el que hauríem dit aquí. I el darrer argument, que ens hem de finançar a fora. El govern d’Entesa va inciar l’emissió de bons que van ser tan ben rebuts pels ciutadans com criticats per l’opinió publicada. Ara el nou govern bipartit ha fet el mateix i ha fet bé. I més enllà de les picabaralles es demostra que preu per preu és millor que ens financem nosaltres mateixos.
No cal fer retallades, cal demanar a Madrid el que ens pertoca, i augmentar els impostos, tornar a posar l’impost de successions, donacions i el de patrimoni i elevar els tipus de les rendes altes. No és tan difícil, és el que reclama el pare de Bill Gates i un grup de multimilionaris als EUA. Per què els rics catalans s’han tornat tan insolidaris? Tan garrepes? Tan miserables? No hi ha cap multimilionari català una mica decent? Bé, sí, cal retallar alguna cosa, els beneficis dels rics.

Anuncis

One response to “Cal retallar els ingressos dels rics

  1. Sí, esta clar, ser ric i ser solidari no és incompatible. El que és ric, s’ho hagi guanyat per ell mateix o l’hi vingui d’herència, ho continuarà essent, només que viurà en una societat més justa i amb menys desigualtats socials i per tant, amb menys conflicte social i menys delinqüència.

    Gràcies per aquest blog

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s