La veritat amb minúscules

Si només hi hagués una sola veritat el món seria molt avorrit i probablement amb el temps ens adonaríem que és mentida, que algú ens ha estat enganyant, que algú tenia massa interès en fer-nos creure que només existia una sola Veritat. I que s’havia fet amo i senyor del món.
No, al món on vivim hi ha bàsicament incerteses, coses que desconeixem i receptes que no estan clares. I per tant, davant del desconegut hi ha moltes respostes possibles. Una part d’elles les podem descartar, són aquelles producte de la superstició i la por i d’aquelles respostes motivades per l’afany de lucre de petites minories interessades en enriquir-se encara que el món s’ensorri.

Però una altra part de respostes possibles son l’expressió de la pluralitat. En una societat lliure existiran moltes possibles respostes derivades de la necessària subjectivitat del ciutadà. Si tots fóssim objectius en els nostres plantejaments, arribaríem a les mateixes conclusions, tots pensaríem igual i això seria terrible ja que dibuixaríem una societat que faria basarda.

Davant dels problemes de les nostres societats existeixen moltes formes d’abordar-los, per interessos però també per les diferències ideològiques. A més, els historiadors sabem que les coses quasi sempre no són com són sinó com les percebem. I les percepcions i opinions de la gent vénen determinades per molts motius però també per aquelles coses de les quals som conscients i també per aquelles de les quals no en som. Moltes vegades judiquem amb prejudicis establerts abans de conformar-nos una opinió, en comptes de fer-ho a la inversa.

La democràcia intenta, doncs, ajudar a viure i conviure amb aquest aiguabarreig que se situa entre la raó i la irracionalitat, entre les conviccions i els dogmes, entre allò après i allò mal après. Aquesta és la raó que hi hagi tants partits polítics i tantes opinions divergents envers les mateixes coses, els mateixos problemes.

Veig aquesta pluralitat com una cosa molt positiva. Ara bé, el sistema democràtic és fort quan per sobre de les conviccions dels ciutadans existeix un gran respecte envers les opinions dels altres i, una cosa encara més complicada i difícil, quan tothom és conscient de les pròpies limitacions i, per tant, tothom dubta una mica en el fons de les pròpies conviccions i de la possibilitat, encara que sigui remota, que els altres, l’altre, tingui raó o una mica de raó. Una mica de veritat també en majúscules.

Per què escric això ara? Doncs perquè estem al mig d’una campanya electoral.

Advertisements

One response to “La veritat amb minúscules

  1. Retroenllaç: Posts d’avui: 13/05/2011 | Els blogs d'xcat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s