L´FMI i els joves espanyols

Aquests dies anem plens de notícies de la detenció del director del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn. Més enllà del que diguin els jutges -sembla que té cua de palla, però- potser ens hauríem de plantejar una reflexió de fons.
Hi ha gent que fa de llepaculs dels especuladors financers internacionals. Els podríem dividir en dos grups. En primer lloc, aquells que ho fan sense ser-ne conscients ja que simplement repeteixen com un mantra el que senten dir sense entendre res, per exemple rebaixar impostos crea llocs de treball o acomiadant gent millora l’economia, o retallant pressupostos sortirem de la crisi. Ximpleries per a qualsevol persona amb senderi però que en caps poc formats esdevenen dogmes de fe. Per exemple en aquest grup hi trobem Rodrigo Rato. En segon lloc, les persones intel·ligents que ho diuen sabent que tot el que afirmen és fals. Entre aquest segon grup trobem Dominique Strauss-Kahn, un home intel·ligent i sense cap mena d’escrúpol acadèmic ni científic.
La reflexió que ens hem de fer és: es pot ser una persona sense escrúpols endegant el món a fer punyetes a causa de supersticions econòmiques sense cap fonament que només fan rics els més rics i a la vegada ser una bellíssima persona en l’àmbit personal? Per a mi la resposta és no. Els malparits ho acostumen a ser en quasi totes les facetes de la vida encara que sempre tinguem el contraexemple del Joseph Goebbels que entrava per la part de darrera de casa seva per no despertar el canari.
Un presumpte senyor anomenat Antonio Borges, director del departament d’Europa de l’FMI, ha dit que Espanya va bé però alerta que augmenta el fantasma d'”una generació perduda” per l’elevat atur juvenil. Aquest individu diu que el PIB espanyol creixeria un 2,2% aquest any si no fos per les polítiques d’ajust exigides pels mercats, és a dir per ells mateixos.
Si parlem de generacions perdudes comencem per la dels joves dels anys vuitanta amb nivells d’atur del 60% per prioritzar els beneficis bancaris. Després haurem de parlar de les generacions perdudes de finals dels 90 fins el 2008 amb nivells de precarietat laboral juvenil del 73%! I ara tal com molts vam predir, al primer esternut els joves son foragitats ràpidament del mercat laboral i tornem a tenir nivells d’atur voltant el 40% dels joves.
Llàstima que la policia de Nova York no hagi detingut tots els dirigents de l’FMI, s’estan tirant a mig món.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s