Els joves a l´estacada no volen votar

Vivim uns temps en què tothom vol que les coses es facin immediatament, es viu compulsivament. Aquesta manera de fer s’ha traslladat a la política i mentre no passava res no es notava però quan han començat els problemes, la immediatesa i la compulsivitat han acabat de fer l’efecte.
L’esquerra pateix un problema des de fa molts anys com és haver deixat als joves a l’estacada. Primer van ser els brutals nivells d’atur dels anys 80 i 90, després l’atur va baixar, no perquè es creessin més llocs de feina sinó perquè va disminuir el nombre de joves. Les reformes laborals no han creat mai llocs de treball, segueixen com és lògic el cicle econòmic. Després es van anar creant uns nivells de precarietat laboral únics al món, que van assolir el 73%. En aquells anys ja molta gent vam dir que era un suïcidi del país i a més que al primer esternut els joves caurien del mercat de treball com mosques, ja tenim un 43% d’atur juvenil. A més, des de mitjans anys 80 les organitzacions juvenils ja reclamaven polítiques actives pel que fa a l’habitatge, creant pisos de protecció oficial de compra o de lloguer. Si s’hagués fet cas a aquells joves, que eren titllats de somiatruites, avui no tindríem l’explosió de la bombolla immobiliària.
Entre una cosa i l’altra els joves no se’n van de casa fins als 30 anys i es neguen a tenir fills. El resultat és que els joves tenen un problema, és evident. Però també que el país té un problema. Com volem tenir emprenedors en aquestes condicions si no poden emprendre l’empresa de la vida? Hi ha pensat en això la patronal?
I l’esquerra també. Com es pot arreglar el que s’ha fet malament en els darrers 25 anys? És molt difícil, però caldrà fer alguna cosa bé ara perquè d’aquí a 25 anys les coses vagin millor. Hi haurà persones que creuen que amb un bon tuit es pot arreglar o que pensant deu minuts trobaran la solució. Cal dedicar molt temps a veure què ha passat i a trobar solucions, si no l’esquerra anirà fent moviments compulsius i com més es mou més s’enfonsa. Un dels problemes és la frase “Gato blanco, gato negro, lo importante es que cace ratones”. No és veritat, l’important és l’ètica en la política d’esquerres.
Els joves no voten o si voten ho fan de forma erràtica, és lògic. S’han socialitzat en la idea que la societat no vol veure els seus problemes i els indica que cal que tothom es busqui la vida individualment i quan es frustren -el somni americà és un miratge-, o es deprimeixen o s’emprenyen i no voten o voten la dreta. No tenen ni valors d’esquerres -no els han pogut aprendre enlloc-, ni experiència en com influir en els afers col·lectius. Uns quants acampen. Són pocs, els joves que es mouen en tots els moments històrics són pocs. Està bé, però calen més coses per part dels joves i dels grans.

Anuncis

3 responses to “Els joves a l´estacada no volen votar

  1. Pues sí que ho tenim magre!!

  2. Està la cosa fotuda.

  3. Retroenllaç: Posts d’avui: 27/05/2011 | Els blogs d'xcat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s