La política ens ha deixat

 Un cop celebrades les VII jornades de la UPEC amb gran èxit de continguts i de públic, se m’acudeixen algunes reflexions. Fa dos anys vam dedicar-nos a fer una anàlisi de la crisi sota el lema “Més enllà de la crisi”. L’any passat vam dedicar quasi tota la setmana a analitzar la desafecció prepolítica i la desafecció política. Algú s’estranya ara del que passa? A més vam analitzar i debatre sobre les conseqüències de la crisi i les propostes per sortir-ne, amb el lema “Les solucions passen per l’esquerra”. Aquest any hem analitzat les diferents formes d’enfrontar-se a la passió barroca pel diner amb el lema “Resistències”.
Potser el problema que tenim no és que l’esquerra no tingui solucions, sinó que han privatitzat la política i cal renacionalitzar-la. No hem deixat nosaltres la política, la política ens ha deixat a nosaltres.
Existeix, a més, una dificultat de connexió entre el món de les idees i l’acadèmic, amb el món de la política i d’aquests dos amb el món real, el carrer, i amb el món de les organitzacions socials.
Necessitem, a més, recuperar el to i la utopia. Què és una utopia? No ho sabem. Per exemple, ho va ser acabar amb el servei militar, que per a vergonya de tots els progres el va acabar Aznar. Això sí, amb l’ajuda de centenars de milers d’objectors.
És avui una utopia acabar amb les nuclears? Era una utopia fins que la trotskista radical Angela Merkel ho ha decretat mentre un descerebrat Joaquín Almunia ho continua predicant des de la UE en nom de l’esquerra!
L’esquerra s’ha de plantejar un nou horitzó nacional en el qual no tenim full de ruta. Ens movem entre un atzucac del federalisme al qual el TC li ha fet una botifarra monumental i un independentisme que comença a esdevenir hegemònic però que també ha de saber formular els seus camins.
I un darrer element, que és una paradoxa, és que els partits d’esquerres creuen que la culpa de la seva davallada es deu a haver pactat amb els altres partits d’esquerres. El cert, però, és que o jo m’equivoco del tot o l’esquerra continuarà essent als propers vint anys molt plural. Necessitem un nou paradigma, una nova estratègia.
Potser que ja des d’ara l’esquerra nacional que faci una llei òmnibus a aplicar el dia després del proper govern d’esquerres. On queden tants pactes nacionals i plans nacionals? A vegades els progres som molt passerells.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s