La família i l´esquerra

Als temps que ens toca viure l’esquerra està totalment contra les cordes i fins i tot ens roben les paraules, els conceptes i les victòries. Darrerament es critica que el pensament progressista no ha tingut mai en compte la família. La tesi que defenso és que gràcies a aquells que, amb raó, criticaven la família, avui les dones tenen drets. És més, fins i tot una dona molt conservadora avui no acceptaria el tipus de família que els pensadors progressistes van criticar.
Anem a una de les arrels del mal: Frederic Engels i el seu llibre: “L’origen de la família, la propietat privada i l’estat” de 1884. En aquest llibre critica tots els models de família que es coneixien en aquells moments, especialment la família burgesa, ja que es fonamentava en pragmàtics acords entre grans famílies. A Catalunya la noia noble posa el terreny i el marit burgès -nou ric- posa el capital per a la fàbrica i a la fi la dona li dóna els fills que asseguren l’estirp.
Engels ens descriu la situació: “La família monogàmica només és monogàmica per la dona (…) Essent el càlcul. Ara com abans el mòbil dels matrimonis”. Això, òbviament escandalitzava tothom. Però a més, reclamava el divorci i criticava la violència masclista. Escrivia que en el matrimoni “La dona és el proletari i l’home, l’amo” i proposava relacions sexuals lliures. Reclama que la dona en el matrimoni sigui igual a l’home i afirmava que “El matrimoni fundat en l’amor és l’únic moral”. És a dir, volia una família fundada en la igualtat i l’amor!
Així passem de De Marx i Engels a Toureau i el seu llac Walden i de Walden, passem per Narcís Monturiol, Ángeles Lopez de Ayala, Teresa Claramunt fins a arribar a l’exploració de límits a les comunes de Walden II. I d’aquí en surt el model de família democràtica i les polítiques socialdemòcrates als països nòrdics, que aconsegueixen els màxims d’igualtat i justícia per a les dones, amb més població activa femenina, millor relació de sous amb els homes, més nombre de fills que aquí i més protagonisme en la vida econòmica i política. Les dones manen més als governs i a les empreses privades.
Avui ni la dona més conservadora viuria en una família de les que criticava Engels o els hippies, no fotem. Qui diu que l’esquerra no ha cuidat la família?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s