Resar al carrer

Sóc agnòstic i no m’agrada veure gent resant pels carrers perquè no tenen espais adequats. Als lluitadors pels drets civils ens ha costat molt poder-nos explicar amb claredat. Normalment la gent quan sent parlar de laïcitat arrufa el nas, pensa que està davant d’una idea contrària a l’espiritualitat i a les religions. No és veritat: la laïcitat és un valor que intenta aconseguir que pugui existir una societat on es pugui exercir la veritable llibertat de consciència. De fet només un estat laic permet la llibertat religiosa.
A Catalunya han calgut molts anys de consciència laica per tal que l’església catòlica accepti que hi ha gent que no es catòlica, que no es cristiana, que no creu en déu o que creu en altres religions.
Durant quaranta l’única religió possible era la catòlica i s’imposava el nacionalcatolicisme a tothom amb l’espasa.
Mentrestant la societat catalana s’ha anat allunyant de la jerarquia catòlica i una immensa majoria de catalans es declara no religiosa. Hi ha molta gent catòlica però no religiosa, coses d’aquest país. Els joves, especialment, han fet un canvi vertiginós. Si en la generació que va néixer abans de 1935 un 75% es declara com a persona religiosa, en els nascuts després de 1976 un 74% es declara com a no religiós o ateu.
Els poders públics en general han actuat com si res no hagués passat i fins i tot en el funeral d’estat de les víctimes del 11 de març de 2004, el van oficiar els bisbes catòlics de la Conferència Episcopal sense cap mena de respecte pels musulmans, evangelistes o ateus morts. Ara comencem a veure que hi ha molts musulmans que tenen problemes per trobar temples on resar. Una política laica sincera passaria per facilitar a aquesta comunitat que tinguessin espais de culte en condicions. En espais per entendre’ns on si s’hi cala foc, hi hagi extintors, sortides d’emergència, etc. Una política laica que defensi la llibertat de culte hauria de dir a la comunitat musulmana “estem al vostre costat i feu els vostres temples” seguint òbviament les normes legals, com tothom. Però com els neguem diners si en donem a cabassos a l’Església catòlica? Si els arreglem les seves esglésies, si mantenim als seus bisbes i capellans, si els paguem les seves escoles, els seus professors de religió, etc. No es podran fer polítiques laiques de debò amb les noves realitats religioses si no ens enfrontem d’un cop amb els privilegis d’uns quants, cada dia menys representatius de la societat catalana. Estendre els privilegis ens portaria a una política delirant.
Cal assegurar la neutralitat de les institucions públiques davant una societat on hi ha catòlics, protestants, musulmans, ateus, jueus o agnòstics i que respecti de la mateixa manera totes les opcions religioses o filosòfiques.

Anuncis

4 responses to “Resar al carrer

  1. Retroenllaç: Resar al carrer |xcat.cat

  2. Amen a les teves paraules, amic,

  3. per no parlar ja de l’igualtat de drets com el de votar que ens allunya i ens separa…
    felicitats, m’agrada el teu bloc.

  4. Retroenllaç: Resar al carrer |xcat.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s