Reformar la patronal

Tots aquells que deien que és el mateix el PSOE que el PP aniran veient poc a poc la llum. No es tracta de defensar el govern Zapatero, ell solet es va fer l’harakiri, sinó de situar les coses al seu lloc, tant em l’àmbit social com en l’àmbit nacional la cosa no ha fet més que començar.
L’altre dia vaig sentir un representant de la patronal repetint com un mantra un lema de la reforma laboral: “No pot ser que tinguem un sistema dual on per una banda uns tenen assegurat el treball fix per vida i altres tinguin contractes temporals i precaris”. A l’inici, quan sentia aquest argument em pensava que els representants de la patronal s’havien tornat humanistes i que el que volien era acabar amb una precarietat laboral del 33% i que arriba a un 70% en els joves. Era un il·lús. No és que s’hagin tornat bones persones, sinó que continuen sent gent sense ànima, que no experimenten cap dolor veient el sofriment humà. Volen que tothom treballi en precari, que hi hagi acomiadament gratuït, que es pugui fixar el sou sense negociació col·lectiva -el somni de la patronal del segle XIX-, etc… Ara un empresari pot actuar com un senyor feudal: ara et pago això, ara el sou mínim interprofessional, ara fes aquest horari, ara aquest altre. De moment encara no s’han atrevit a tornar al franquisme -ens hi apropem-, en què les relacions laborals eren molt més fàcils, a qui protestava en una fàbrica se li enviava de matinada la policia a casa seva, el detenien, el torturaven perquè delatés els seus companys de vaga, el jutjaven al TOP i l’empresonaven.
Sembla increïble haver d’afirmar que el problema de l’atur no el provoca la classe treballadora, ni un determinat marc de relacions laborals. Tothom sap que la creació d’ocupació no es fa fent reformes laborals -només cal mirar enrere per desfer aquesta gran mentida- sinó que té a veure amb el cicle econòmic.
Per què en altres països el nivell d’atur és molt baix i aquí tan alt? L’esfereïdor nivell d’atur es deu a un empresariat dèbil, amb mala formació, amb mals hàbits ètics -cultura del pelotazo-, amb molt poca actitud emprenedora -sempre és més ràpid fer-se ric essent company de pupitre del cap del govern-, sense capacitat d’invertir en tecnologia sinó en el totxo, amb unes organitzacions patronals sense esma continuadores del sindicat vertical feixista. Per sortir de la crisi cal una banca pública i una gran reforma de la patronal que faci possible una renovació de l’empresariat que ens faci convergir amb Europa. Els treballadors catalans sí que són competitius, es demostra que quan van a fora els paguen bé, els que no són competitius son els empresaris que quan surten fan la riota. Els sindicats fa anys ja van fer la feina, primer van estar contra la dictadura i després van lluitar per sistemes de negociació col·lectiva europeus, la patronal preferiria la Guàrdia Civil i la Policia Nacional

Advertisements

4 responses to “Reformar la patronal

  1. Retroenllaç: Reformar la patronal |xcat.cat

  2. Joan Comasòlivas

    Efectivament. I hi ha un veritable croada ultraliberal contra tot allò públic que només pot anar en detriment dels drets de la majoria assolits a força de prémer des de baix. Perquè és des de baix que es mouen les coses, no ho oblideu.

  3. Ets un crack, Jordi. Jo no ho sabria dir ni la meitat de bé amb el doble de paraules. Reforma empresarial: hi ha gent que duem molt temps demanant-la.

  4. Home, es molt fàcil reclamar la reforma empresarial, que comencin a fer d’empresaris (tothom ho pot fer) i veuran com es millor ser funcionari.
    Ex- empresari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s