TOTS SOM CONVERGENTS!

Una de les coses que cal que faci l’esquerra, totes les esquerres, és repassar què ha fet bé l’adversari i què hem fet malament nosaltres. Podem resseguir el camí que mena cap a la plena hegemonia del pensament pujolista en la societat catalana al darrer llibre d’Antoni Santamaria, Els orígens de Convergència Democràtica de Catalunya. La reconstrucció del catalanisme conservador (1939-1980) (El Viejo Topo, Barcelona 2011). Una bona ocasió per a la reflexió.
Alguns, si voleu, podeu pensar que massa ingenus, pensàvem que existia la possibilitat de construir una altra Catalunya -l’altra Catalunya a què es referia Àngel Cardona-, de fet vam pensar que la Catalunya laica i d’esquerres era majoritària en la consciència col·lectiva de l’antifranquisme. Es van celebrar les eleccions de 1977 i 1979 i vam continuar pensant igual i a les eleccions al Parlament de 1980 ja vam tenir la primera sensació que alguna cosa no era com crèiem, sensació ratificada l’any 1984 quan CiU esdevé àmpliament majoritària. En aquell moment alguns ja vam veure que l’obra de Jordi Pujol era colossal. Uns quants, segurament pocs, vam pensar, però, que hi havia una alternativa, modesta, discreta, però alternativa. Vam esperar 23 anys i vam creure que no només s’aconseguia l’alternança, sinó també un model alternatiu de país, una concepció diferent de la política. La veritat és que els set anys de govern d’esquerres no només no van aconseguir projectar-se com una alternativa, com una altra hegemonia, sinó que es va perdre tota possibilitat que les generacions educades en el pujolisme poguessin albirar alguna possibilitat de canvi real. Ara en la victòria final ja tothom és convergent, ser català d’una altra manera és quasi impossible fins i tot d’imaginar.
Un cop torna al govern l’any 2010 l’opció hegemònica, hom pot preguntar-se cap a on va aquesta CDC renovada. Res serà com abans, la mística del passat es converteix en una idea nova, amb fonaments molt potents, però projectats d’una forma que potser a alguns ens farà enyorar un centre dreta fonamentat en l’humanisme democratacristià. Jordi Pujol no tenia només molt bon relat, va construir un entramat potentíssim en la societat civil que abraçava tots els àmbits de la vida pública.
Si l’esquerra vol reconstruir-se ho haurà de fer no només com a projecte electoral, sinó com a proposta per a una nova hegemonia cultural, política i sobretot ideològica. Si no, pot arribar a guanyar però per fer el mateix que els altres, com hem vist amb Rodríguez Zapatero. El problema és que hem de començar quasi de zero. El que és segur és que per dir el mateix que CDC, no val la pena construir una alternativa. Necessitem un gran projecte nacional sense complexos i social amb radicalitat. Necessitem l’ERC de l’any 1931!

Anuncis

3 responses to “TOTS SOM CONVERGENTS!

  1. Retroenllaç: TOTS SOM CONVERGENTS! | xcat.catxcat.cat

  2. No em negaràs que té mèrit que un partit que es presenta com a patriota català aprovi una Llei d’Estabilitat Pressupostària espanyola que permet al Govern intervenir Catalunya, si té massa dèficit!!! És el cop més fort a l’autonomia que s’ha fet mai i aquests van,,,, i voten a favor!!! Joop!!!!

  3. Jo crec que aquests Convergents són tan creguts i prepotents que, tard o d’hora, se la fotran amb tot l’equip i, aleshores, adéu herència pujolista i tot el demès. La seva hegemonia te els peus de fang i la seva política consisteix únicament en llençar galledes d’aigua per terra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s