Tornen les velles paraules?

Al darrer cap de setmana em van invitar a la 6a assemblea d’EUiA a Sabadell a la Fira Sabadell, espai on es fabricaven les gran turbines del país, primer “La electricidad. LESA” i després un espai construït l’any 1946 i que era en el seu moment la seu de Brown Boveri. En aquest espai es desenvoluparen les grans lluites del moviment obrer dels anys seixanta i setanta. A LESA, durant l’etapa 1936-39, es van arribar a construir prototips de camions blindats per a la guerra. Ara que s’està desmuntant tot el que s’havia aconseguit en 200 anys de lluites obreres escollir aquest lloc és un gran encert. De totes maneres, crec que els obrers de la BB no s’haurien imaginat mai que allí s’hi celebraria un congrés d’un partit d’esquerres.
Els aplaudiments més importants van ser als grecs, l’empatia amb ells no havia estat mai tan gran, la representant de Syriza que parlava de “camarades”. I un gran aplaudiment també als afectats per les hipoteques. Grecs i desnonats són avui els pàries de la terra. Ada Colau va evidenciar la contradicció que hi hagi cases sense gent i gent sense cases, però també va avisar que els nous lideratges es dirimiran en funció de demostrar fins a quin punt els líders estan disposats a jugar-se-la. Es va rebre també amb aplaudiments l’adhesió a l’acte del Front de Gauche francès; tornen els Fronts populars? Reapareixen les velles paraules: classe obrera, camarades, front popular, identitat de classe, orgull de ser treballador. Quins temps aquells en què ens enteníem amb paraules clares, abans que els postmoderns ens emboliquéssim amb paraules correctes que fan que no ens entenguem i avantsala de fotre’ns la cartera.
Cayo Lara va explicar que el súmmum de l’alienació és quan un aturat s’alegra que la prima de risc baixi. Té raó. Acaba amb un aforisme: “De joven era un idealista romántico y, como tal, un ferviente militante de la socialdemocracia. Pero ahora me he desencantado: tengo cincuenta años, soy padre de familia y creo que lo único que podemos hacer es sentar la cabeza, ser realistas y adaptarnos a las circunstancias. Por eso me he hecho comunista”.
Es produeix el relleu de Jordi Miralles per Joan Josep Nuet. Miralles ha estat coordinador general d’EUiA des de l’any 2000 i ha tingut la difícil tasca de conduir l’organització entre mars convulsos i vents en contra durant aquest anys. Ha estat un líder tranquil. Dialogant i amb formes suaus però contundent i radical quan calia ser-ho. Cal agrair-li la racionalitat i l’intent de convèncer sempre des dels arguments en la millor tradició del PSUC i del PCI.
Tres dies abans al mateix espai s’hi havia fet l’Assemblea d’accionistes de Banc de Sabadell, quines coses…

Advertisements