Ètica i memòria

A tots els problemes d’ordre general que tenim hi ha un problema afegit, i és que a Catalunya hem perdut la memòria ètica. Hi va haver una lluita entre el feixisme i el republicanisme. Tot el món va quedar meravellat en com el poble català -i el madrileny, no ens n’oblidem- va derrotar el feixisme en primera instància. Centenars de persones de tot el planeta van venir a ajudar al que van entendre que era -i després es va demostrar com a certa- la primera gran batalla al món contra el feixisme. Així es van crear les Brigades Internacionals.
El mateix franquisme quan va començar a perdre el carrer va començar a generar tot d’anàlisis i judicis immorals sobre el seu propi passat de tal manera que al final era igual un feixista que una catalana a Ravensbrück, per exemple.
I aquest ha estat el nivell de qualitat democràtica que tenim a Espanya i Catalunya, en aquest aspecte poc diferents. La dreta mai s’ha fet una autocrítica sobre el seu paper per provocar el cop d’estat franquista i per ajudar a consolidar una dictadura que va durar quaranta anys. L’església catòlica tampoc.
D’altra banda, l’esquerra se situa a cavall entre els hereus dels republicans i entre aquells que a voltes semblen més situats en els que van evolucionar des de posicions franquistes. Al famós congrés de Suresnes una generació republicana va ser substituïda per un grup de joves que en comptes d’estudiar a la Universitat Lliure de Brussel·les van fer-ho a la Universitat de Lovaina. I va sorgir allò de “gato blanco, gato negro, lo importante es que cace ratones” i és clar, va sortir Luis Roldán i una gran quantitat de corruptes i delinqüents.
Un cop situats aquí, podem entendre per què José Luis Rodríguez Zapatero va acceptar fer polítiques neocons i fins i tot indultar en els seus darrers dies a la Moncloa a un delinqüent com el Conseller delegat del Banc Santander Alfredo Sáenz, condemnat a tres mesos d’arrest i inhabilitació per fer de banquer per un delicte d’acusació falsa i denuncia falsa.
També podem entendre que el govern d’Artur Mas faci tot allò que va prometre no fer en el programa electoral -retallar sanitat, per exemple- i que tothom l’aplaudeixi tot i que, a més, incompleixi encara més i hagi aconseguit que el deute de la Generalitat sigui qualificat de bo escombraries per Moody’s.
I també podem entendre com Mariano Rajoy faci tot el contrari del que deia fa dos anys, un any, sis mesos, un mes, una setmana i un dia sense que ningú li demani la dimissió per immoralitat pública.
Per sortir de la crisi el primer que cal fer és posar el llistó ètic alt, molt alt. De tothom. Ens cal més ètica civil republicana.

Advertisements

2 responses to “Ètica i memòria

  1. Retroenllaç: Ètica i memòria | xcat.cat

  2. Y éste es uno de los principales ingredientes del desaliento general y del nefasto concepto que la población va teniendo respecto a la clase política y las personas públicas en general, de gobiernos e iglesias.

    En la política y en lo público, ha dejado de tener espacio la ética, y hasta la estética, desplazadas ambas por una dietética capaz de digerir cualquier comportamiento turbio, inconsecuente, embustero y de burda prepotencia que siempre se manifiesta triunfante, sin posibilidad de castigo ni en las urnas ni en la calle, como se puede ver en la Comunidad Valenciana, tierra donde padezco cada día una buena dosis de vergüenza ajena.

    Un saludo.

    Francisco Cobacho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s