Cal que ens tinguin por altra vegada

Ha fet fortuna la frase: “Amb reformes laborals es soluciona el problema de l’atur”. És públic i notori que l’actual crisi econòmica l’han creat els especuladors financers i no els treballadors. Ara bé hi ha un grupet de gent que ens volen fer creure que si s’aconsegueix baixar els sous fins els 400 euros al mes no hi ha haurà ningú a l’atur. Per aquesta raó volen treure el subsidi de 400 euros als que ja no cobren de l’atur. Aquests cràpules volen fer-nos treballar 60 hores la setmana. Als grecs ja els diuen que cal que tornin a treballar els dissabtes.

Volen acabar amb la negociació col·lectiva i que cada treballador negociï “lliurement” amb el patró. O sigui que vostè i jo negociem les condicions laborals d’igual a igual amb el president de Telefònica, per exemple. Creuen aquests bandarres que som imbècils?

Aquesta gent que ens mana no té cap principi, d’aquí a poc voldran reduir-nos a la condició d’esclaus. No trigaran a reivindicar l’esclavisme. De fet els que citen com a model la Xina, ens estan dient això.

Una part del debat que hi ha a la nostra societat és el mateix debat sobre la repercussions econòmiques de l’abolició de l’esclavatge. Pel negrer abolir l’esclavitud era molt dolent, però per l’ètica col·lectiva i fins i tot per l’economia del país va ser un gran avenç.

Tot plegat és delirant.

El mestre Josep Fontana ens deia fa poc que des de l’inici de la revolució industrial els poderosos tenien por de les conseqüències socials de la seva actuació, fins i tot per les conseqüències per la seva integritat física. A partir de 1970 van anar perdent la por, fins que a partir de 1989 la van perdre del tot.

No hi ha alternativa possible sense aconseguir que els especuladors financers tornin a tenir por. Les mesures per sortir de la crisi són fàcils de plantejar, el difícil és tenir la força per fer-les reals.

Tothom sap que als darrers 30 anys s’han baixat els impostos als rics, aquests s’han fet molt, molt rics. Això ha provocat que els diners hagin creat un mercat financer infinit que no té res a veure amb el PIB mundial. És la gènesi de la crisi.

Mentrestant les classes mitjanes i treballadores s’han empobrit. Per tant l’alternativa és treure els diners als rics per repartir-los millor i això es pot fer democràticament o si ho impedeixen d’altres formes. De fet ens cal construir un món amb seny, humanisme i racionalitat. Ni més ni menys.

Els poderosos estan tant malament que s’imaginen un món format per empreses amb treball esclau o directament sense treballadors, creant productes i serveis que ningú podrà comprar. Una gran utopia orweliana!

Si continuen burlant la democràcia que no es queixin si la gent se n’atipa i comença a plantejar-se sistemes alternatius que la història ens ha ensenyat.

Si volen pau social que comencin a canviar els seus plantejaments estan vorejant perillosament els llindars de la civilitat.

Advertisements

2 responses to “Cal que ens tinguin por altra vegada

  1. Ben dit!! Els hem d’acollonir!!

  2. Els nostres empresaris tenen una mentalitat tercermundista i troglodita. Els meus avis, pares, germans i jo mateix, obrers tots pelgats, els hem patit tota la vida. L’únic que hem fet és treballar per a ells, omplir-los les butxaques. I què n’hem guanyat? Doncs una vida d’ocell de gàbia, un piset, un cotxet, uns quants llibres i quatre rals a la Caixa. I ara això també els sembla massa. Voldrien tornar al temps en què feien treballar les criatures, potser? Mentre ells anaven a missa?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s