Referents federals estranys

Aquest és un país curiós, cada vegada que tenim un problema, en comptes d’enfrontar-lo el que fem és una fugida endavant. Cada país té els seus problemes i les seves propostes de solució, els seus encerts i els seus errors. De l’exploració d’aquests encerts i errors, d’aquelles propostes que mai es van poder tirar endavant, d’aquells camins que no duien enlloc, en poden sortir respostes que desafiïn futurs imperfectes.

Aquí no, aquí sempre anem a buscar referents llunyans, com més llunyans millor. Per exemple als anys seixanta i inicis dels setanta els referents eren Albània, Xina, Iugoslàvia, URSS, Vietnam, després Nicaragua, Xiapes o Porto Alegre. Crec que podem aprendre de l’experiència de molts països del món però crec que obviant el coneixement sobre la nostra pròpia cultura i identitat difícilment trobarem propostes raonables. Buscar dreceres exòtiques no em sembla la millor solució.

En el debat sobre el federalisme passa el mateix, estic fart de sentir parlar de Canadà, Suïssa, EUA, Bèlgica, Regne Unit, etc. Per a mi el millor federalisme del món, si del món, és el federalisme català i espanyol.

Per què no parlem doncs del nostre federalisme? Intentarem buscar-ne les raons. El federalisme català és bàsicament republicà i lliurepensador. I la raó de la que no en parlem és que passats 150 anys potser encara és massa modern per la mentalitat col·lectiva. Per una banda perquè es fonamenta en el racionalisme i per tant és republicà i per altre banda perquè es fonamenta el lliurepensament i per tant s’oposa a les teocràcies i per tant és profundament laic. Però a més el republicanisme federal és profundament d’esquerres (“Catalanisme progressiu” de Narcís Roca Farreras) que apunta al socialisme o al comunisme. En aquests moments on ens mana el neoliberalisme més salvatge no està gens malament recuperar les arrels de l’esquerra catalana.

Crec que si analitzéssim correctament com solucionar les problemes de Catalunya avui el republicanisme federal és la resposta adequada i ajuda a entendre que en el marc europeu federals i independentistes podrien plantejar una mateixa proposta política. Federació, confederació i independència no són propostes diferents quan estem parlant d’un federalisme que va de baix a dalt.

S’han convocat eleccions i no hi ha temps per la reflexió, però no caldria buscar als propers mesos una mica de serenitat i proposar escenaris nacionals i socials que il·lusionin el 70% dels ciutadans de Catalunya. En la sala de debats i en lloc preferent caldria posar-hi el retrat ben gros de Francesc Pi i Margall un home que segurament va néixer dos segles abans d’hora.

Millor una Catalunya lliure d’esquerres, no?

Advertisements

2 responses to “Referents federals estranys

  1. De debò que la meva intenció no és ser un torracollons. Però jo preguntaria als companys del PSC integrants del Comitè federal (o com se digui) del PSOE i als companys del PSC que al llarg d’aquest anys de democràcia han format part com a ministres dels governs espanyols del PSOE, i als que n’han format part com a secretaris i subsecretaris, etc.., jo els preguntaria quina pedagogia han fer del federalisme? També preguntaria si aquesta pedagogia, el PSC, l’ha duta a terme de portes endins. Per exemple, la Sra. Chacón en va rebre classes, informació, de federalisme? Sap el què és i què significa?

  2. Els dirigents de l’esquerra majoritària i oficial que advoquen pel federalisme en contra de l’estat independent, ja s’ho creuen això del federalisme? I si s’ho creuen i posen fil a l’agulla per aconseguir-lo, com convenceran els seus companys de Madrid, que són els que manen, amb la finalitat d’implementar-lo? En comptes d’intentar convèncer-los (els dirigents de Madrid) no seria bo fer pedagogia d’un estat propi d’esquerres entre els seus votants i la població treballadora de Catalunya, que és la que més pateix aquest l’espoli fiscal que ens escanya? Perquè els empresaris no els afecta gens el mal tracte fiscal i la injustícia que això suposa. Ells estan per sobre de tot això, vet aquí perquè estan en contra de la independència de Catalunya. Aquests empresaris saben que amb un govern català d’esquerres estarien més collats, i haurien de pagar més impostos, que ara no paguen. Els més perjudicats per l’actual status quo som les classes treballadores i els més desafavorits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s