Un tros de cel blau

Conec el dissenyador i escultor Ferran Cartes des de fa quasi 30 anys. El Ferran és un artista de cap a peus. És autor del que es considera el millor cartell de la millor campanya de la democràcia: “Mis manos mi capital, PSUC mi partido”. Quants en vaig enganxar! Una metàfora de la vida. Uns fan art, altres l’enganxen a les parets. Sóc, doncs, un artista frustrat i m’he passat un munt d’hores veient com en Ferran converteix una idea en un cartell, un fullet, una portada de revista o de llibre en una obra d’art. O dibuixant els logotips d’entitats mig formulades. Una part de l’èxit de la pervivència de moltes d’elles té a veure segurament amb imatges simbòliques que anunciaven per si soles tot un ideari. Quan el logotip ha desaparegut els valors i l’amistat han desaparegut, colofó del desastre i de l’esmena a la totalitat. Recordo amb especial emoció un cartell fet a mitges entre el Ferran Cartes i l’Antonio Fraguas (Forges), un procés creatiu llarg i complicat amb un resultat sensacional. Passejant pel seu despatx i participant dels projectes levitava. A més, un cop dibuixat el cartell, el logotip, el tríptic, el fullet o l’adhesiu, ja et creies que el projecte segur que tirava endavant. El Ferran, amb el suport incondicional de la Montse Plass, hi posava l’ànima.
A ell el que més li agrada és fer escultures amb tota mena de materials. Fa uns anys va fer una exposició amb pedres de riu reconstruïdes. Eren el que anomenava “escultures de riu”. De dins les pedres en feia emergir una sorpresa, una ànima. Ara a Àmbit Galeria de Barcelona presenta un seguit d’escultures que anomena “Murs”; es tracta d’un seguit d’obres que evoquen les antigues torsions, però amb diverses textures on predomina el marbre de Carrara encara que hi ha també d’altres materials. El seu treball ens informa que les coses no són com són, com una fatalitat, sinó que amb l’esforç, la voluntat, el talent i el geni poden ser millors, ens poden donar trossos de felicitat.
Per a mi, més que murs, el Ferran ens ensenya a atermenar els límits dels murs per sortir-ne, alguns tenen portes, però en general els murs són els símbols que determinen uns espais que delimiten tot el demés, és a dir, els grans espais on floreix la llibertat. I si per aquelles coses alguns queden drets, per això està la bona gent per enderrocar-los o almenys torçar-los.
Potser de tots ells m’he entendrit del més humil, un “mur blau” que considero que és un destil·lat de cel blau. Mur blau em recorda aquells que ja no hi són i que tant hem estimat. Amb l’obra del Ferran passem doncs de les mans, que són el símbol de la voluntat, als murs que son només fites dels cels, dels espais de llibertat, on l’art, i l’amistat s’unien, s’uneixen i s’uniran.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s