El país en una cruïlla

Molt de tant en tant els països se situen en una cruïlla. Els historiadors no sabem ben bé per què es produeixen aquests moments. Hi ha persones que estan disposades sempre a pensar que hi ha qui manega els fils de les societats. Crec que els processos es donen a partir de fenòmens col·lectius i que els polítics bons son aquells que els saben interpretar i conduir per camins insegurs.
Quan tot semblava perdut, quan quasi tothom pensava en la possibilitat de la desaparició de la nació catalana, alguna gent fins i tot des de Santiago de Xile com Francesc Trabal ja avisava que “no morirem d’enyorança. No hi morirem perquè jurarem tornar-te la veu, Catalunya, tornar-te la vida”.
Mentrestant Pierre Vilar en aquells anys foscos de la dictadura, escriu el llibre Catalunya dins l’Espanya moderna que va posar les bases del frame nacional de l’esquerra catalana pels ?següents 60 anys, “Potser, entre 1250 i 1350, el Principat català és el país d’Europa a propòsit del qual seria més inexacte, menys perillós, de pronunciar uns termes aparentment anacrònics: imperialisme politicoeconòmic o Estat-nació”. El frame és desenvolupat pel seu millor deixeble Josep Fontana i protagonitzat als carrers i a les presons pel PSUC. Aquest eix central nacional de l’antifranquisme, passa per les aportacions de Francesc Candel i culmina amb el quatre punts de l’Assemblea de Catalunya i el retorn de la Generalitat de la II República. La idea que és català qui viu i treballa a Catalunya es deu a aquesta tradició d’esquerres, que posteriorment va ser assumida per tothom. Però no era una cosa ineluctable.
Les coses podrien haver anat d’una altra manera, la gent per por podia haver-se oblidat de tot. Hi va haver l’encert d’uns intel·lectuals que interaccionant amb la gent que lluitava van aconseguir “tornar-te la vida”. N’hem estar orgullosos.
No és cert que a la transició es fes tot malament o tot com una arcàdia. La correlació de forces no permetia altra cosa, que no és poc. Potser pensen això aquells que creuen que tots els catalans eren antifranquistes.
Ara vivim en una altra cruïlla, fa la sensació que molta, ?moltíssima gent està disposada al canvi. El que no tinc gaire clar és, tots aquests estan disposats a sacrificar carreres, feines, negocis, estatus social per la plenitud nacional, com ho van estar aquells que de debò van lluitar contra la dictadura? Crec que el canvi no és fàcil, si fos molt fàcil algú entre 1714 i el 2012 ja l’hauria fet. Estarem a l’alçada? Com ens jutjaran els catalans de l’any 2047?

Advertisements

3 responses to “El país en una cruïlla

  1. És cert que durant el període democràtic s’han aconseguit moltes coses. Per exemple, a casa l’any 1977 no teníem telèfon, no disposàvem de quarto de bany (era una comuna), i només feia dos o tres anys que ens havien asfaltat el carrer. En canvi ara tenim ordinador i telèfons mòbils. Però si en aquell temps m’haguessin preguntat com m’imaginava la Catalunya del 2012, no m’hagués afigurat mai la situació actual. Ni tampoc totes les animadversions demostrades a diari per polítics, militars, funcionaris i persones anònimes envers Catalunya. Animadversions que han estat més o menys somortes tots aquests anys, però així que hem aixecat una mica el cap (en el procés estatutari i ara mateix) han aflorat i s’han fet evidents. No, jo no m’imaginava que al cap de 35 anys els mateixos tòpics, odis i prejudicis de sempre encara fossin moneda corrent. En aquest aspecte estem com en el dia de la marmota. Encara hi ha assignatures pendents a causa d’una democràcia tutelada pels franquistes. No hi va haver ruptura i això encara ho paguem. La dreta que ens mana a Espanya és hereva del franquisme, una dreta que no va lluitar contra la dictadura sinó que n’és filla o néta. I la societat espanyola n’està amarada. I una esquerra espanyola que es pensava que un cop Franco mort tots els catalans deixaríem de parlar en català perquè ja no caldria tocar es collons a la dictadura.

  2. Pere B. vas bé fins que queda clara una cosa, caus en el parany que et posa la dreta catalana, igual que fa l’esglesia catalana (que ve a ser el mateix): “avui sóc espanyol, demà català, l’altre ibéric, el que tinc clar és que sóc de dretes”.
    La dreta que ens mana a Catalunya és hereva del franquisme, una dreta que no va lluitar contra la dictadura sinó que n’és filla o néta. Una dreta que muntava bancs, que estava al capdevant del sindicats verticals, de les federacions esportives, etc. etc.
    La dreta que ens mana a Catalunya és nacionalcatólica, això si, molt més entranyable: amb esplais i escolania de Montserrat.

    • Ramon, jo no et negaré que a CiU hi hagi franquistes reciclats. De fet, algun conseller exfalangista vam conèixer. Per cert, d’exfranquistes (uns quants?) no n’hi ha hagut en partits d’esquerres, també? O, si més no, algun cadell que el va mamar a casa (el franquisme), i que es va fer progre i d’esquerres abrandades i ara vés a saber quina causa ciutadana defensa? Però no es pot negar que Pujol va ser antifranquista i que els fundadors de CDC també ho eren. I que Unió Democràtica va ser fundada per un màrtir del feixisme (com Companys i tants d’altres) com va ser Carrasco i Formiguera. I que se la van jugar en temps difícils, en què et podien engarjolar i torturar. Els Creix el van torturar a Via Laietana a Pujol, per exemple. Serà de dretes, catòlic, exbanquer, etc.., però era antifranquista. Jo no he votat mai CiU, sempre he votat partits d’esquerra. Mai CiU, i, si no em torno boig, no els penso votar en ma vida. Ara, prefereixo la dreta de CiU a la dreta del PP. Cent mil vegades més. Sí, et sóc franc. Jo penso que t’equivoques. La dreta que ens mana a Catalunya serà de dretes, però és una dreta homologable a Europa, amb tots els defectes i totes les urticàries que això ens pot provocar. Però no és la dreta extrema, casernària i anticatalana que mana (i ens mana) a Espanya, hereva del feixisme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s