Persones tòxiques

Hi ha gent que va per la vida atropellant tothom, són gent malalta, molt malalta, que en comptes d’aturar-se i indagar per què atropellen velletes als passos de vianants, fugen i fugen.
En aquestes fugides fan tot el mal que poden, com més mal fan més pensen que corren, que triomfen. En realitat el que els passa és que la vida els ha derrotat de la pitjor manera, persegueixen quimeres i a la fi acaben intentant competir amb els morts.
Com que a la fi ningú els estima, els agrada que els facin la pilota i així es pensen que de fet a algú els interessen. Arriben a tal extrem que ja intueixen que ningú els estima i llavors el que fan és obligar tothom del seu voltant a fer-los la rosca. I ho diuen!
Fins i tot arriben a atropellar els que creuen que són els seus amics, a aquests els atropellen dues vegades. De la forma convencional i també corrompent-los en el pitjor que hi ha, corrompent-los en el món dels sentiments, dels valors i dels llaços. He vist bellíssimes persones arrossegades pel fang moral fins a l’infinit. He vist altres persones sense caràcter, deixar-se portar per dinàmiques infernals.
El lògic seria que s’aturessin i demanessin ajuda. S’han muntat amors d’impostura, famílies d’impostura, amics d’impostura en definitiva vides d’impostura. En el fons ho saben i, és clar, quan veuen alguna cosa bona, sincera i honesta al seu voltant no paren fins a acabar amb ella.
Són persones tòxiques que marceixen tot allò que toquen. Davant d’aquest tipus de persones l’únic que es pot fer és allunyar-se’n el més possible. No valen arguments, no valen gestos, no val res del que compon les relacions entre les persones normals.
Diuen que els tòxics sempre surten guanyant, en part és veritat, agafant la idea d’Antonio Gramsci podríem dir que una persona honesta mai utilitzarà determinades armes contra una altra persona, en canvi la tòxica les utilitzarà totes, sense ètica.
Potser aparentment les persones tòxiques guanyen -diners, poder, posició social, etc-, ara bé el cert és que viuen una vida de merda on no hi ha res de sincer i on aconsegueixen a la fi que al seu voltant no hi hagi res de positiu, res bo, res d’estimació.
Segurament aconseguiran ser els més rics del cementiri, i això sí, hauran pagat a algun lacai que els escrigui una necrològica en la qual no surtin malparats.

Anuncis

2 responses to “Persones tòxiques

  1. Ves a saber si l’estructura del cervell d’aquests individus és més semblant a la del mico que al d’una persona honrada, ja que ells l’única llei que respecten és la de la selva. El fotut és que ens fan ballar al ball que els interessa. I nosaltres ens deixem enlluernar pel seu èxit. Potser es va acabant, però em temo que encara admirem aquell que fa diners, el triomfador. Encara hem d’adular l’explotador, l’escanyapobres. Sense analitzar com els ha fet, els diners. Els respectem en excés (o els tenim por) i ells se’ns pugen a sobre, ens foten la pastanaga arran de nas i nosaltres tirem del carro. Ara, com més va més sabem que depèn de nosaltres acabar amb aquesta farsa. Però abans és imprescindible adonar-nos que es tracta d’una farsa i una estafa. I que la vida és una altra cosa.

  2. Maria Giralt Silvaje

    Les persones mes tòxiques , jo les he trobat dins el món laboral de l’ administració pública, i que consti que no soc l’única en pensar així, crec que es degut al sistema tant i tant tan tancat on molts es creuen que son el que diu la seva qualificació laboral.
    El mes perillós/sa: El desqualificador, busca-raons, mediocre i agressiu verbal que acostuma a ser detallista i observador envers el treball i model de vida dels altres, individu que només vol que pensis, sentis i actuïs només com ell/ella vol; que dispara dards ofensius en el moment just per minvar la seguretat i la vàlua de la persona que els hi fa nosa; es molt agressiu verbalment i no te cap mena d’escrúpols en espiar i remenar la vida privada del companys o dels mateixos caps de la feina a fi d’obtenir control i poder Seductor/a, farsant/a, narcisista en un grau tal elevat que mai mostrara culpabilitat pel seu comportament i ilegal, ja que sap que ningú no gosarà d’acusar-lo en tant tingui el favor dels caps, ben al contrari creara una camarilla que li riuran les burles i escoltarà les seves xafarderies ja que com perd molt de temps en parlar dels altres sempre està al dia de tot el que passa. La seva principal habilitat es enlluernar als de dalt que normalment estan a la inòpia massa temps en comptes d’intervenir i apartar-lo com més aviat millor, ja que la desqualificació es contagiosa, la xafarderia creix amunt i avall,l’ambient laboral es fa insuportable fins que no tens mes remei per poder sobreviure a tanta maldat i mesquinesa que demanar un trasllat, i tot perquè existeixen persones que no suporten tenir al seu costat persones a qui els hi agrada el seu treball i el desenvolupen amb eficàcia .honradesa,ètica i veritable empatia .
    Be aquesta es la meva opinió sobre persones tòxiques, malauradament no me’n puc allunyar , en canvi si que puc evitar-les i de fet ho estic fent;l’ únic intercanvi, un bon dia i adéu i res mes, tenir cura de deixar les nostres coses personals fora del seu abast i sobretot no proporcionar cap mena d’informació ni a les persones tòxiques ni a les que es relacionen amb elles ja que qualsevol font de noticies laborals o privades seria donar-los perdigons per disparar-nos .a nosaltres i a les nostres famílies.
    Mª Giralt Silvaje .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s