Sort en tenim de CCOO i UGT

Els sindicats reben tota mena de crítiques i n’estic fins al capdamunt. Aquí tenim uns sindicats moderns i preparats, plens de joves i d’immigrats, mentre tenim una patronal envellida, que només viu de les antigues empreses públiques, ara privatitzades amb amics de l’Aznar i que funcionen com a monopolis de mercats captius. La nostra patronal no fa res mentre 10.000 joves molt ben preparats són contractats per empresaris europeus.
He sentit a dir que les vagues i manifestacions no serveixen per a res. Si fos per aquesta gent encara viuríem en coves o si per alguna d’aquelles coses haguéssim avançat fins a l’edat mitjana, ens dirien que cal acceptar el dret a cuixa perquè ho vol Déu. Fer manifestacions i vagues serveix almenys per dues coses. La primera, per dignitat. Si veus que ens manen una psicòpates del casino global, mentre la gent es comença a suïcidar per desesperació, almenys cal avisar ben alt i fort que aquí hi ha un límit ètic i que molta, molta gent, no hi estem d’acord. Els països que perden la dignitat no poden aspirar a ser res.
La segona cosa per a la qual serveix protestar és per avisar els que manen que els que treballen poden paralitzar un país i que, per tant, no es pot fer i desfer contra els treballadors. Ara ens estem jugant l’eliminació de l’Estat de Benestar. La propera agressió que ens arribarà serà la retallada de les pensions. Les manis i les vagues han servit per aconseguir les vuit hores de treball, per acabar amb el franquisme, per pagar 8,5 milions de pensions, per tenir CAP, hospitals, escoles i universitats públiques.
Al llibre d’Eric HobsbawmCómo cambiar el mundo. Marx y el marxismo 1840-2011 trobo una cita de William Morris de 1886: “Vaig examinar totes aquestes coses, i com els homes lluiten i perden la batalla, i la cosa per la qual havien lluitat té lloc malgrat la seva derrota, i quan arriba resulta ser diferent d’allò que ells es proposaven, i altres homes han de lluitar per allò que ells es proposaven sota un altre nom”. Som una baula de la història.
Els poderosos estan trencant el pacte social, sort que la vaga general ha estat un èxit total. Hem avisat els poderosos que vigilin, que podem fer funcionar el país sense ells. Sort en té la nació catalana dels sindicats, sense ells no seria aquest un país on valgués la pena viure. Per sentir-se orgullós de pertànyer a un país cal que es tingui un estat de benestar molt desenvolupat, sinó la gent va a buscar un país que els aculli. I acabo amb una altra cita de Morris de 1893: “Intel·ligència suficient per concebre, coratge suficient per voler, poder suficient per forçar”. Sort que l’esquerra tenim uns referents sensacionals que ens ajuden a no perdre’ns pels camins irracionals de la incultura i la postmodernitat.

Advertisements

One response to “Sort en tenim de CCOO i UGT

  1. Hem tingut molta sort històrica de CCOO i UGT, però no veig a dia d’avui que siguin un actiu per continuar lluitant contra la irracionalitat del capitalisme ni un actiu per augmentar més quota democràtica i justícia social.

    En el context que vivim, crec necessari que els sindicats defensin la legimitat de la desobediència enlloc d’obeir i pactar les lleis fetes per les èlits (desnonaments, acomiadaments, energia, mediambient, retallades, i un llarg etc.)

    salut i energia

    Sebastià

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s