Els mercats maten més que Adam Lanza

cel2

Diuen que els mercats són una força sensata que assignen una determinada funció a tots els elements econòmics que juguen en la nostra societat. La llei de l’oferta i la demanda, el risc, les oportunitats, són elements que acaben conformant aquesta voluntat d’una mà invisible que aconsegueix allò que les capacitats humanes no podrien ni somiar de fer millor. No és cert. La gent que confia en els mercats és gent estranya i malalta. No creuen que els humans aconseguim posar-nos d’acord i regir-nos per les lleis que nosaltres mateixos ens dotem. Tenen plantejaments antihumanistes, són gent que no creu que els humans puguem autodeterminar-nos. I si no creuen que els humans ens regim democràticament, en què creuen?
Els que maneguen els mercats no creuen ni en la llei de l’oferta i la demanda, ni en la llei que diu que a més risc de la inversió més remuneració del capital, ni en la lliure competència. Ells creuen en la màfia. Sí, ells creuen que el millor és el monopoli, els mercats captius, tenir els presidents i expresidents dels països en nòmina i tractar els clients com a compradors imbècils dels seus productes als quals cal enganyar i saquejar el més ràpidament possible.
De fet les persones que manipulen l’economia voldrien un món on ells poguessin fer negocis sense pagar mai impostos, és a dir, un món on les màquines fessin tota la feina i la gent es morís definitivament de gana només en néixer. Això és, l’eliminació de qualsevol despesa social. Abans s’havien de contenir ja que havien de vendre els seus productes i per tant havien de pagar sous a persones perquè aquests poguessin consumir els seus productes. Però ara ja no, ara han aconseguit comprar i vendre frenèticament un tipus de coses intangibles CDO o CDS, coses que en diuen derivats i que representen ja entre 10 i 12 vegades el PIB mundial. El problema d’aquestes entelèquies és que de tant en tant afecten persones reals i llavors augmenten artificialment el preu dels aliments, de les terres, de l’energia, i és clar, en moren uns milions.
Que ningú s’estranyi de res, quan hom posa per sobre de qualsevol altre valor l’afany de lucre el resultat està cantat. Cal estafar al màxim l’Estat i no pagar impostos; pagar el menys possible als treballadors i si es pot contractar immigrants il·legals ja que així hom s’estalvia la Seguretat Social, si són nens millor que no protesten; produir els productes el més barats possible encara que s’emprin productes tòxics. D’això en diuen economia informal. Així és com es guanyen els diners. Els catalans sabem que no es poden vendre duros a quatre pessetes (de fet hauria de ser al revés, no?) i que treballant mai no et faràs ric. Qui es fa ric sempre serà sospitós.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s