Ja res és com era

P1050776
Érem un país amb blancs i negres on predominaven els grisos. Pertanyíem a
una societat que es trobava entre les del tercer món. Aquí a les nostres ciutats i pobles hi havia epidèmies de còlera. En algunes de les  nostres ciutats els tubs d’aigua potable passaven per les canonades del  clavegueram i, esclar, una petita fissura provocava centenars de malalts de disenteria.
Va costar molt arribar a la democràcia. Tenia  totes les imperfeccions lògiques d’un país que ha viscut més anys sota dictadures o règims corruptes que entre els aires de la llibertat, però,  amb tot, hem anat construint una societat ben semblant a les del països del nord admirats durant tants anys. Fins i tot durant un temps  semblava que ja érem un país “normal”. Va ser un miratge?
S’han arreglat pobles i ciutats, s’han urbanitzat barris autoconstruïts, s’han
fet places i carrers, s’han plantat arbres, s’han posat punts de llum,  s’han construït depuradores on abans hi havia clavegueres a cel obert,  s’han recuperat rieres, rius i platges, hem fet escoles per a tots els  nens i nenes, s’ha construït des de zero un formidable sistema de salut pública enveja de tot el món, amb una esperança de vida de les millors del planeta i a uns costos dels més barats. L’any 1975 hi havia 0,5 milions de pensions ridícules, ara hem vestit també un sistema de pensions per a 8,5 milions de persones.
Fins ara qualsevol comparació  amb algun aspecte del passat era simplement un sarcasme, mai havíem estat tant bé fins a la present crisi. Ara tot està en crisi, tot està anat de mal borràs. Però que ningú s’enganyi, ara la riquesa del país és bestial, el problema és que està mal repartida, però el PIB espanyol en aquest anys s’ha multiplicat quasi per 10. Els diners hi son. Ara, l’atur és brutal, la pobresa torna a augmentar d’una forma que  mai haguéssim pensat, retallen la sanitat, l’educació infantil, primària i secundària. La universitat la volen simplement arrasar. Ara  tenim molts problemes, un d’ells l’absència d’una classe empresarial verdaderament emprenedora, una falta general de cultura democràtica, un aparell judicial que mira més al passat que al present, una falta de prestigi de la cultura i el coneixement, i potser el més important, la manca dels valors de l’ètica civil republicana. Ara bé, que siguem autocrítics no vol dir que no siguem clars. Si nosaltres no som de fiar,  ho son els alemanys que van construir els camps d’extermini nazis? No us deixeu enganyar, tots els europeus del nord que ara ens perdonen la vida en realitat somien passar el màxim de dies al nostre país. No suporten el seu.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s