L´ètica d´un país amagada en una maleta

mola blanc i negre

Aquests dies he llegit el llibre Retaule en gris de Joaquim Amat-Piniella a cura de David Serrano, sí, no és casualitat, té el mateix cognom que jo, ho confessaré, és el meu germà petit. Amat és autor de la mítica obra K.L. Reich, que hauria de ser de lectura obligatòria a l’ensenyament junt amb El carretó dels gossos. Una catalana a Ravensbrück de Mercè Núñez Targa. Retaule en gris ens parla de la dura postguerra, on hi havia vençuts però no derrotats, en un país blanc i negre on predomina el gris, molt gris i amb molts de grisos. “Fan pudor de floridura i pols” diu Amat. Tot i la immensa injustícia que li comporta la vida, intenta en aquest llibre de contes i relats trobar-hi en tot moment i situació petites espurnes d’esperança. “És falsa la vida sencera, tot, tot és fals. Només la ficció deixa de ser falsedat”.
Quan sento ara que es diu que hi ha crisi de valors, hi estic d’acord. Hi ha una crisi de valors des de 1939: ens manca la nostra elit cultural, moral i política amb els valors que encarnaven: ètica civil republicana, autonomia moral, lliure pensament, etc. Aquesta gent i els seus valors van anar a parar als camps de concentració. Com deia Albert Camus: “Los gobiernos de las democracias, sean cuales sean, están demostrando, en este caso particular, que ignoran dónde se encuentran sus verdaderas elites. Están en esos campos infectos…”. Almenys la major part de països van reparar, en la mesura que es pugui reparar el dany, editant els seus llibres i homenatjant la seva memòria, aquí no.
I per això no sabem res, per exemple, que hi ha gent normal, homes i dones del carrer que ens salven. Son gent sòlida lluny d’idees líquides que sabien que el mal és gros i que cal oposar-hi idees contundents. Amat es va morir l’any 1974, algú havia d’haver publicat l’obra completa entre l’any 1975 i 1980. Al tornar de l’exili va guardar tota la seva obra en una maleta. No serà fins a l’any 1996 quan David Serrano rescata la maleta i l’any 2001 és reeditarà per primera vegada sense censura la K.L. Reich. La maleta guardada és el símbol dels anys que hem guardat la nostra ètica.
Max Aub, esfereït pel que va trobar a Barcelona l’any 1969, va escriure “aquests joves hauran de tornar a descobrir el que sabíem”. Tenia raó. Aquests tipus de llibres els hauríem d’haver llegit i entès als 15 o 20 anys. No només no ens ho van explicar, sinó que al llarg del temps hem hagut de descobrir-ho sols. Com un dels seus personatges, podria ser que Amat fos “un d’aquests que escriuen llibres, d’aquests que saben moltes coses i que no tenen ni cinc cèntims en sa vida…”. Aquest any és el 100è aniversari del naixement d’Amat Piniella. I si fem alguna cosa?

Anuncis

3 responses to “L´ètica d´un país amagada en una maleta

  1. Per culpa del franquisme vam perdre moltes coses. Una de les quals va ser la baula que representava un bon nombre d’intel•lectuals, artistes, escriptors, periodistes, mestres, professors i gent de cultura que es van haver d’exiliar, ja fos d’exili interior o exterior. I no parlem de polítics, sindicalistes i professionals qualificats de tots els rams. Va ser una pèrdua importantíssima de la qual el país i els catalans encara en paguem les conseqüències. Els feixistes sabien on fer mal escapçant els caps de brot, fent dels habitants del país uns analfabets i ignorants en la seva pròpia llengua i cultura. I és ben cert que hi ha editorials com A contravent, Cossetània i d’altres que, de fa temps, en van recuperant obres, però em temo que el mal ja està fet. I, com molt bé dius, amb tants anys de democràcia no se’ls ha homenatjat com es mereixien. Encara som a temps, però, de retre’ls el millor homenatge llegint-ne les obres que tinguem a l’abast. Aprofitem-ho, perquè val la pena. És molt enriquidor.

    P.E. Val la pena remarcar i agrair que hi hagi professors com el David Serrano que malden perquè els seus alumnes, a part que es facin persones de bé, tinguin notícia i estudiïn aquell període republicà i aquests escriptors com Amat Piniella. En dono fe, perquè la meva filla en va ser alumna.

  2. Gràcies per l’article. Si ens hem d’autoformar (quin remei!) sempre es bo tenir alguna pista.

  3. Ho sento però no me’n puc estar de comentar l’animalada del canvi de nom de la Universitat Rovira i Virgili pel de la Universitat de Tarragona. Els del PP i els del PSC (fent-ne seguidisme) s’han posat d’acord. Els del PSC s’han venut l’enteniment, o què?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s