El TGV de la vergonya

tren1

Almenys des de 1990, quan s’estava ultimant el TGV de Madrid-Sevilla, una de les més grans cacicades de la nostra història, va ser un clam que volíem un TGV Barcelona-Madrid i sobretot Barcelona-París. No va quedar opinador, polític, enginyer o urbanista que no ens digués que sense el TGV a París no hi hauria futur.
Coneixes de seguida un articulista que agafa regularment la Renfe pel to, així sembla que els únics opinadors que agafem la Renfe són el Francesc Marc Àlvaro i jo. Per exemple, la companyia dóna dades de puntualitat que no es creu ningú, quan el tren va amb retard el que fan és treure’l i fora retard! La deixadesa és total a les estacions i als trens. Han reduït despeses en manteniment i en neteja. Tot plegat emprenya molt.
Així doncs, només quatre articulistes i algun polític d’esquerres vam discrepar sense cap èxit de la necessitat de fer el TGV, en definitiva gent neohippy de la més baixa estofa.
Ara resulta que tothom ha descobert l’escàndol de la Ciutat de les Arts de València, l’aeroport de Castelló i les grans infraestructures que tenen més sentit per a les grans constructores que per a la ciutadania. En aquest context, Germà Bel va publicar un llibre analitzant la inversió del TGV i dels aeroports, el llibre l’ha comprat tothom, però pel que es veu no l’ha llegit quasi ningú. La gent, ara de cop, es posa a criticar el TGV gallec o de qualsevol altra contrada espanyola. Però l’autor posa en qüestió fins i tot el TGV Barcelona-Madrid i el Barcelona-París. D’això ningú en diu res i aquests dies quan s’ha inaugurat el tram Barcelona-Girona-Figueres, poca gent s’ha atrevit a qüestionar-ho. Ara podem anar de Barcelona a Girona, o sigui 95 kilòmetres, en 37 minuts, és a dir a 154 km/h. Mentrestant per anar de Vic a Barcelona hi ha via única, quina vergonya! Per anar de Sabadell a Barcelona, 20 quilòmetres, triguem 36 minuts! El tren va a la meteòrica velocitat de 33 km/h!
Un país modern ho és per la seva xarxa de rodalia, no per la quantitat de kilòmetres de TGV. Els barcelonins rics podran anar a menjar, i sobretot a beure, al Celler de Can Roca sense quedar-se a l’hotel. En termes del temps que triga el metro, Girona serà un barri més de Barcelona, potser del districte de “10 barris”. Ara, en termes geogràfics, els gironins ja són de l’àrea metropolitana de Barcelona! No sé per què estan tan contents.
La diferència entre fer un TGV o fer vies rectes amb un Talgo és de minuts en els trajectes, un Talgo pot córrer a 240 km/h, però en termes de cost un TGV val unes tres vegades més. El problema és que els periodistes mediàtics dels gran mitjans, els polítics que prenen aquestes mesures i els financers, no agafen mai un rodalia. Si l’agafessin cada dia, mai, mai dels mais haurien fet el TGV.

Anuncis

4 responses to “El TGV de la vergonya

  1. Joan Comasòlivas

    En aquesta línia escrivia jo fa uns dies… http://www.naciodigital.cat/opinio/5205/vist/cul

  2. Qualsevol ferroviari t’ho hagués dit va vint anys i t’ho diu ara. Des de la Mercè Sala el servei ferroviari ha anat degradant-se fins a l’absurd. L’absurd que molts l’aplaudien, si també des de l’esquerra, i molt; l’excusa era la modernització: zero manteniment, reducció de personal, externalitzacions, estacions i linies tancades, etc.etc.
    És ridícul el tema de l’Alta velocitat, però el tema de Rodalies és molt senzill alhora que molt complex. Si encara creiem en els serveis públics, en la inversió en serveis públics, hem de demanar la sortida de la Unió Europea, doncs sembla ser que obligen a la privatització de tot plegat.

  3. Una cosa Jordi: Parla tranquilament d’AVE. Els de TV3 no s’enteren: TGV és una marca francesa, si no volen dir AVE podriem dir el Tren d’Alta velocitat. Però de Madrid a Sevilla no hi ha TGV, hi ha de Figueres a París, per exemple.
    És com si per no dir SEAT diguessin que el 600 era un Citroen.

  4. Bon article, Jordi (i també el de Joan Comasòlivas), però jo crec que l’anàlisi de l’AVE/TGV és un pèl més complexa, tot i que dóna -amb tota la raó- per a crítiques fàcils.

    En primer lloc, l’AVE té un gran avantatge a tots nivells: l’ample de via europeu, que és la gran assignatura pendent del transport de mercaderies a Espanya. I amb tota la raó em direu: “doncs haver fet només això: ample de via europeu per a mercaderies, i deixem de banda això de dur persones a 300 kms/h”. El transport de mercaderies per tren redueix de forma brutal els costos de transport, el temps de transport i l’impacte ambiental del transport. No és el mateix dur les taronges valencianes o els Seat de Martorell cap a Europa amb una corrua interminable de camions-trailer que fer-ho amb tren.

    En segon lloc, parlem molt de l’enllaç Barcelona-París, i de que s’hauria d’haver fet al 1992, en lloc de l’absurd Madrid-Sevilla. Però ningú es va aturar a pensar (ni ho fa tampoc ara) de si França té interès en enllaçar amb Espanya amb trens AVE o TGV. Doncs no: França no té el més mínim interès en poder anar de Lió, Tolosa, París, Marsella o Burdeus a Espanya amb tren d’alta velocitat en viatges directes. A França saben que potenciaria el turisme cap a Espanya, perdent el seu turisme interior, de l’interior del país cap a les costes franceses. Sempre hi hauria més persones venint de França cap a aquí, que d’aquí cap a França. Si us fixeu, els inconvenients, retards, canvis de tren, etc. per anar amb AVE/TGV de Barcelona a París continuen eternitzats.

    En tercer lloc, hi ha l’anàlisi de les ubicacions de les estacions i dels traçats (anàlisi molt ben feta per Germà Bel). Casos com els de Tarragona i Guadalajara, on les estacions respectives estan a la quinta punyeta de la població corresponent, trenquen amb la lògica del tren. La gràcia del tren és que et deixa al centre de la ciutat, teòricament. El mateix és aplicable a l’estació de la Sagrera, que tampoc acaba de tenir sentit. I ja posats, si posar les estacions a la quinta punyeta és la norma, doncs aquí ja fa segles que podrien haver-ne posat una al Vallès, a l’alçada de Sant Cugat o Barberà.

    En quart lloc, hi ha el temps que es triga als trajectes. Està molt bé la comparació del temps entre Sabadell i Barcelona i el de Girona a Barcelona amb AVE. I encara estaria millor comparar preus, en el sentit de que els viatges amb AVE, ni que siguin de Girona a Barcelona, no són a l’abast de les classes treballadores. No estaria gens malament fer un càlcul comparatiu de la ràtio cost/temps per quilòmetre, entre AVE i rodalies.

    En cinquè lloc, hi ha altres elements molt importants en relació als trens de rodalies. Com en Jordi i jo hem comentat moltes vegades anys enrere, és incomprensible com les entrades per ferrocarril a Barcelona són les mateixes que fa un segle. I en la mateixa línia, cal notar que el temps del trajecte entre les poblacions de la segona corona metropolitana és avui el mateix -i en algun cas superior- que 50 anys enrere.

    I en darrer lloc, està la interconnexió de xarxes de rodalies, i d’aquestes amb altres xarxes (p.e. FGC). De Terrassa a Castellbisbal hi ha 13 kms. En tren es triga 1h15′, és a dir, amb una velocitat de 10’4 kms/h. De Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda hi ha 9 kms. En tren es triga 1h24′, amb una velocitat de 6’4 kms/h. I de Sabadell a Malgrat de Mar (66kms) calen dues hores, i a Granollers (21 kms) una hora i mitja.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s