Per què menteixen?

palm0093

De gent que menteix n’hi ha hagut sempre, ara bé, sembla que als darrers anys s’ha incrementat la sensació que molts polítics i financers ens menteixen cada vegada amb més facilitat. Posem dos exemples. Un va ser aquella frase tan clara i contundent de “Miri’m als ulls. Hi ha armes de destrucció massiva a l’Iraq”. Ens ho van afirmar amb diferents versions Colin Powell, George W. Bush, José Mª Aznar i Tony Blair. Quan tothom va saber que era mentida i el pitjor, que ells sabien que era mentida, es van quedar tan amples. Alguns encara donen consells sobre moralitat. La segona, més recent, es refereix als dirigents dels bancs i agències de qualificació de risc. Uns venent escombraries als seus clients i els altres qualificant-les a preu de caviar. En ambdós casos s’han trobat correus dels seus responsables fotent-se dels seus propis clients. I no només no els ha passat res sinó que, a més, els hem donat diners en una operació que ni el PCUS s’hagués atrevit a fer amb els bancs soviètics.
A què es deu tanta barra? Intentem donar alguna explicació. A la dècada dels 80 va aparèixer en les polítiques un “pensament antiracionalista que sedueix una part de l’esquerra” (Jean Bricmont i Alan Sokal) paral·lel al neoliberalisme. Els dirigents institucionals van topar amb la necessitat de gestionar la quotidianitat quan van accedir al poder en una situació de “desorientació general de les esquerres”. Aquesta desorientació va facilitar l’aparició de la postmodernitat en la política on “no hay una diferencia clara entre la realidad y la ficción” (Eric Hobsbawm). L’esquerra va passar de voler canviar el món a només, “interpretar-lo”. I després els fariseus es trenquen les vestidures quan l’Ada Colau els posa davant del mirall. Es veuen reflectits al mirall i criden. Són tan psicòpates -no senten el dolor alié- que no es volen adonar que hi ha centenars de milers de persones desnonades (multipliqueu el nombre de desnonaments per 3 o 4 membres de la família) i gent que ja no pot més i se suïcida a causa de coses que estan al nostre abast arreglar.
L’altre dia Gregorio Morán es preguntava quan va començar tot això a Espanya. Ho situava als anys de la transició. Hi afegiria que el problema no va ser tant negociar els Pactes de la Moncloa sinó negociar els valors sobre els quals es fonamentaria la democràcia espanyola. I en comptes de fer-ho sobre l’ètica civil republicana es van fonamentar amb tota mena de trampes, enganys, estafes i immoralitats pròpies del franquisme vestits amb la típica fatxenderia falangista. Per això ara ens passa el que ens passa i omple pàgines i pàgines dels diaris, ràdios i televisors. Tant que es fa insuportable, si això és l’economia i la política potser que ens dediquem a la cria del canari. Avui un diari no és una finestra oberta al món, és una relació inacabable de casos de corrupció. Un malson.

 

Anuncis

2 responses to “Per què menteixen?

  1. M’encanta Jordi

  2. es pot dir mes alt pero no me clar!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s