Un fantasma ha de recórrer Europa

P1270429

La desorientació de la gent d’esquerres és bestial. La veritat, però, és que les esquerres tenim un sentit tràgic de la vida molt exagerat i ens agrada molt més debatre sobre la nostra crisi que no plantejar anàlisis serenes de la situació. La idea que m’agradaria transmetre parteix d’un dubte. Potser no cal que la gent d’esquerres ens compliquem tant la vida. Si analitzem els neoliberals tampoc és que s’hagin lluït molt, ni que s’hagin esforçat massa a l’hora de plantejar-nos el seu model social, econòmic, polític i ideològic. Plantegen una mena de capitalisme com el que hi havia a inicis del segle XIX, jornades de 13 hores, nens i nenes treballant des dels 7 anys, sous de misèria, etc. Els neoliberals no són altra cosa que uns capitalistes d’inicis del segle XIX, una gent d’extrema dreta sense ànima, sense capacitat de sentir el dolor aliè. No és que caminin cap a una altra direcció, equivocada però una altra direcció; no, ens encaminen al desastre a tots.

L’esquerra que vagi a veure què deien les persones i organitzacions que resistien davant els inicis de la revolució industrial, un dels moment amb més inhumanitat de tots els temps. Potser que tornem al marxisme, com deia Barnasants -“Marx no ha mort, només estava de parranda”- i endavant! L’esquerra, les esquerres estan -estem- aquests dies fent-nos tota mena d’autocrítiques, és just i necessari. I potser una de les més fonamentals de cara al futur és que no tenim un model alternatiu i no tenim uns instruments (partits) a l’alçada de les necessitats col·lectives. Una possibilitat és que el nou relat no sigui una cosa molt nova, sinó la defensa d’allò que ja teníem amb unes dosis d’ecologisme, repartiment del treball i austeritat com a forma de vida. És a dir, un model mixt com deia Galbraith, on un 50% del PIB estigui en mans públiques, com als països escandinaus. Cal recuperar l’Europa segrestada pels lobbys de les multinacionals sense escrúpols, que hi han col·locat uns lacais que pretenen expulsar ni més ni menys a Grècia, el bressol de la idea europea. I caldrà, es clar, recuperar la democràcia. Calen representants del poble escollits en circumscripcions que permetin la fiscalització directa, on no hi hagi dubtes entre servir als qui et voten o servir al partit o als lobbys. Tot això amanit amb llistes de restes que permetin la completa proporcionalitat i on tots els vots valguin igual. En les eleccions municipals potser les llistes obertes acomplirien la mateixa funció. Calen limitacions de mandats en tots els nivells de la vida política: als partits i a les institucions. I per si tot plegat fos poca cosa, vivim un final d’etapa del règim del regne d’Espanya establert l’any 1977. Cal lluitar per tal que el futur sigui millor que el passat, no serà fàcil. O socialisme o barbàrie!

Advertisements

4 responses to “Un fantasma ha de recórrer Europa

  1. Com sempre Jordi, encertat, encertadíssim amb l’anàlisi del que li passa a l’esquerra d’avui dia. Si no mirem enrere difícilment podem orientar millor el camí a fer. Salutacions!!

  2. Excel.lent article que llegeixes gaudint-lo per les reflexions que planteges i que provoquen reflexions que sempre tens al cap i que mai trobes la solució. Tots som conscients de que cal el canvi, en positiu, ver la felicitat de tota la gent que pateix aquest món d’injustícies. Però, amic Jordi, quién le pone el cascabel al gato? Què fer amb aquests partits que no volen sentir res de llistes obertes, de remodelació de demarcacions electorals més justes, de viure el dia a dia els problemes del carrer, de saber assignar-se sous concordants amb la situació actual…? No sents vergonya que, amb la que està caient, als parlaments es dediquin a aplaudir amb tanta alegria per tal de maxacar als contraris? Com seríem capaços de que arribessin a veure que hi ha pensadors aliens als partits que poden suggerir per on devia anar el canvi? Vas veure com es van posar quan el President Mas va crear una comissió sense comptar amb ells?
    Des de quan la guilla ha de guardar el galliner?

  3. El primer que ha de fer l’esquerra és llevar-se de sobre el docmatisme. És una rèmora que a qui primer prejudica és a l’esquerra mateixa. A partir d’aquí hi caben moltes coses.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s