Més comunicació i menys xarxes socials

P1230127

Vivim en una època en què han fet furor frases com: “Jo dic sempre el que penso i el que he de dir ho dic a la cara, sense manies i sense complexos”; “Sempre explico les coses de forma espontània, com s’ha de fer”; “No m’agrada guardar-me res dins, ho trec tot a fora”; “dic el primer que em passa pel cap i ho publico al Twitter per si li interessa a algú”. Si féssim una enquesta sobre aquestes frases veuríem que tenen un 99% d’acceptació popular, el 121% segons el CEO.

Les tecnologies aplicades al que en diuen “xarxes socials” ajuden que les coses vagin de mal borràs. Ara molta gent diu i escriu les coses sense pensar, de forma “espontània”. Són tan narcisistes que creuen que la primera idea que els passa pel cap és bona. Una presumpció que només poden tenir els genis, en tots els altres esdevé una temeritat que només pot tenir mals resultats. Creure que l’espontaneïtat és bona en si mateixa és una altra de les “grans idees” que han fet furor. En realitat és una interpretació infantiloide de la conducta humana. Dir les coses a la cara de la gent, sense pensar-les, si ho analitzem una mica, només pot conduir a produir molt dolor al teu voltant. No reservar-se cap pensament, no tenir un mínim de capteniment també pot aconseguir malvestats.
En fi, les xarxes socials en realitat representen més una patologia social que no pas una forma positiva de relació. Una relació social en què hom posi entre les persones una pantalla i la distància, molta distància, no pot ser una cosa bona. Si a més es fonamenta en la compulsitivitat, llavors esdevé un invent maleït. Pretendre tenir milers d’amics no deixa de ser una fantasia fàcil d’explicar, no cal ser Freud per entendre el que falta: amistat, experiències pràctiques d’amistat. I eliminar amb un clic un amic, tampoc no és gaire difícil d’interpretar. En cada killer d’amics hi ha un psicòpata en potència. Massa narcisisme en una societat de fills únics.
Creure que és el mateix un hashtag de 100.000 persones que una organització de 100.000 persones és confondre els somnis amb la realitat. Per fer possible el hashtag unes 100.000 persones paguen pel mòbil, per la connexió a Internet, per les trucades i per l’electricitat a una bàngsters que riuen amb condescendència des de Davos en veure que som tan passerells. Si es vol conrear l’amistat, ja ens va explicar Epicur fa més de 2.000 anys el que fa falta, contacte amb la terra, silenci, cultura i sobretot temps, molt de temps, que és el que ara no té ningú. Tothom corre i corre cap enlloc, només per fugir de si mateixos, sense entendre que per molt que corrin mai podran deixar de trepitjar l’ombra. Ja ho deien els del maig del 68: “més “comunicació i menys (telecomunicació) xarxes socials”.

Advertisements

One response to “Més comunicació i menys xarxes socials

  1. És tot un gust poder llegir els teus articles. Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s