Deute públic, cosa de bruixes

P1010856

Resulta que el dèficit públic va ser del 9,4% del PIB l’any 2011 i del 10,6 del PIB l’any 2012. El deute públic era del 69,3% el 2011 i del 84,2% el 2012. És a dir, el dèficit públic ha crescut un 10,6 i, en canvi, el deute públic puja un 14,9 punts percentuals (pp). Misteris de la comptabilitat i de l’economia. L’economia és una cosa que cada dia s’assembla més a una superstició o a una ciència oculta. Pregunto a un economista, i a pesar de tot amic, Eduard Jiménez, quin és el misteri de la multiplicació dels pans i dels peixos però al revés. Em fa una classe magistral. I com que em sembla que hi ha més persones com jo, és a dir llecs en la matèria, decideixo explicar-vos-ho.
D’entrada hem quedat que teníem un 10,6% de dèficit del 2012. El dèficit públic pur és només del 7% ja que la resta, un 3,6%, són les ajudes directes a la banca d’aquest any passat. Però alerta, com que sou gent intel·ligent i perspicaç ja sé què deveu estar pensant: “havíem quedat que el deute públic ha pujat 14,9 punts percentuals!”. L’explicació és la següent. Com que les magnituds del deute i dèficit s’expressen en proporció del PIB, pot ser perfectament (és el cas) que amb la mateixa quantitat nominal de deute públic aquest representi una part més elevada del PIB del país… si aquest ha baixat, com és el cas. Diuen que el PIB del 2012 serà del -1,1%, vet aquí una part del problema. A més, ara val més tornar el que devem a causa de la prima de risc -una altra superstició-. Fem el compte de la vella: hi ha 14,9 pp d’augment del deute públic sobre el PIB que es pot atribuir: un 7% al dèficit públic corrent, un 3,6% al rescat de la banca, un 0,2% a la disminució de PIB i la resta, aproximadament un 4,1%, a l’augment dels costos de refinançament del deute anterior. Acollonant! Estem davant d’un joc de trilers, “yo me lo guiso yo me lo como”. Abans de la crisi teníem el 35% de deute públic en relació amb el PIB. Què ha passat?
Podríem anar reduint sanitat, educació, pensions, etc. i el deute pot anar creixent per ajudar els bancs directament, o indirectament pagant una prima de risc inventada artificialment. Algú pot explicar per què si els deute públic italià és del doble la prima de risc és inferior? En fi, és com una profecia autoacomplerta. Van decidir ensorrar Espanya i ho estan aconseguint. A la fi, més de la meitat del dèficit públic del 2012 va a parar als bancs via ajudes directes al sanejament de la seva pèssima gestió,  interessos abusius, el decreixement del PIB que també es deu a la crisi financera que han provocat, i hi podríem afegir el que ens costa deixar-los diners públics via BCE a l’1% perquè comprin deute públic al 5 o 6%. Ens deixarem enganyar molt temps més? El que volen es repartir-se a preu de saldo un país en ruïnes. No són bruixes, són bàngsters.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s