La monja, Catalunya i unes reflexions

mont8

En la inauguració de les jornades de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya del juliol passat vaig dir: “Cal passar de la protesta a la proposta, com diu Xavier Domènech, i cal un gran i complex sistema organitzatiu, com ens va dir Gramsci i ens recordava el lema de Barnassants: les idees no viuen sense organització. Ada Colau deia fa uns dies que els nous lideratges sortiran en funció de demostrar fins a quin punt els líders estan disposats a jugar-se-la. Sinó, al final tindrem una líder d’esquerres que serà una monja”. No és broma; està gravat i penjat a Youtube (www.youtube.com/watch?v=OTMlHQCjqng, minut 24 i 12 segons). És que a vegades em faig por a mi mateix.
Sóc ateu i fa una setmana, i després de moltes reflexions, m’he adherit al manifest que han endegat Teresa Forcades i Arcadi Oliveres. Era el 25.000 i escaig, ara n’hi ha més de 37.000. Alguns amics m’han criticat el contingut del manifest per la seva ingenuïtat incompatible amb la política pràctica. Potser tenen raó, de fet jo he estat quasi sempre partidari de la realpolítica, si fos italià hauria votat el Partit Demòcrata i ara m’estaria tallant les venes en veure que he fet president del Govern l’equivalent de Duran Lleida amb un pacte amb Berlusconi! A més, si amb el cinisme no ens ha anat bé, potser que provem una altra cosa. Un altre amic m’ha dit que això està condemnat al fracàs. Potser sí, ara bé, el que jo veig als darrers posem cinc anys és un fracàs total i absolut de les esquerres. Un tercer amic m’ha dit que com puc haver firmat el manifest quan proposen la nacionalització de la banca. Li dic que precisament per això i que a més Felipe González es va presentar l’any 1977 amb un programa de nacionalització de la banca i les elèctriques. Són a més les principals causants de l’actual crisi.
En fi, no sabem què ens depararà el futur, però en aquest moment, quan està en perill tot l’aconseguit els darrers 35 anys i en cert sentit en els darrers 180 anys, si no són prou raons com perquè la gent d’esquerres anem a una, quin serà el moment? A més, jo encara no sóc indepe però la proposta d'”una Constitució nova per a la República catalana” pot ser assumida per un federalista de veritat. El gest de Forcades i Oliveres és potser l’acte més polític més generós dels darrers 30 anys, en un món -el polític- on tot sembla càlcul i interessos corporatius. Totes les esquerres haurien de prioritzar el bé comú per sobre de qualsevol altra consideració i construir alguna cosa nova. Quina? Jo tampoc ho sé. Tot això és el que m’han dit els amics; i els enemics? Serà en un altre article…

Anuncis

2 responses to “La monja, Catalunya i unes reflexions

  1. M’agrada això de “encara no sóc indepe”!!

  2. D’acord! Jo també….tinc nets!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s