Cal acabar amb el sectarisme

flor12

Quan era jove vaig participar en una reunió amb 17 organitzacions polítiques juvenils; jo era el que representava la més dretana. No us penséssiu pas que de jove era un fatxa, hi representava la Joventut Comunista de Catalunya, la força juvenil vinculada al Partit Socialista Unificat de Catalunya, un partit que es deia socialista però que era comunista. Quines coses! Intento fer memòria de quines devien ser aquestes 17 organitzacions a l’esquerra del PSUC i no sé recordar-ho bé.
Hi havia un sectarisme criticable, però lògic, a l’època. Hi havia comunistes de tipus eurocomunista, prosoviètic, marxista-leninista, maoista, trotskista de tres o quatre menes diferents, els pro-Albània -vés a saber què hi veien-, els proxinesos, els comunistes independentistes dels Països Catalans del PSAN, el PSAN provisional que no recordo quina diferència hi havia, el FNC, etc. Semblava en aquells temps que hi havia moltes ideologies sòlides. Deixem de banda ara si tenien lògica o no.
Ara ningú té massa idees clares sobre la ideologia, totes les ideologies d’esquerres son líquides, ha caigut el comunisme, està caient el socialisme i no hi ha res més. Potser només queda un radicalisme democràtic de radicaux de gauche i la indignació més enllà de les places. En aquesta situació, on tenim més dubtes que certeses, quin sentit té ser sectari? Segurament el sectarisme amaga la feblesa de les dèbils i pobres i conviccions ideològiques. Potser per això.

Mentrestant, uns malparits volen acabar amb els drets laborals, amb l’educació i la sanitat públiques, les pensions i qualsevol idea que ens remeti a la cosa col·lectiva fins i tot a la mateixa idea de societat.

De què ens servirà que un partit a les properes eleccions digui que ha doblat diputats, un altre que ha pujat quatre diputats, un tercer que en comptes de perdre’n vuit en perd només tres. Aquesta és una manera de fer quan no hi havia 900.000 aturats i una amenaça tan real sobre els nostres caps. Ara cal una altra actitud. I potser que comencem tots plegats a acabar amb el sectarisme en tot l’espai d’esquerres a Catalunya.

Hi pot ajudar fer una llista d’enemics: Fons Monetari Internacional, Standard and Poor’s, la City, Banc Central Europeu, el gran càrtel bancari, la Troica, Angela Merkel, Mario Draghi, Apple, Zara i totes les empreses transnacionals que no paguen impostos enlloc (la llista dels paradisos fiscals no m’hi cap), nuclears, petrolieres, etc. Potser fent la llista ens adonarem que per fer front a aquesta força tan descomunal cal el concurs de tots. Com? No ho sé. Però cal fer alguna cosa amb rapidesa. Qui està més a prop no pot ser el més odiat.

Advertisements

5 responses to “Cal acabar amb el sectarisme

  1. T’has deixat l’Oli Rehn!!
    ;)

  2. Apunta les “elèctriques” que estan de viatge de noces amb els nostres polítics.

  3. Molt bé, Jordi, per focalitzar qui és “l’enemic”. Caïnisme + sectarisme + flower power = adéu a l’esquerra. I això no només és vàlid a Catalunya, sinó arreu d’Europa.

  4. Els corruptes persones/partits

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s