Repensar-ho tot, actuar junts. UPEC 2013

cel2

Estem a les portes de les IX jornades de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya que se celebraran a la seu de CCOO els dies 3, 4 i 5 de juliol.

En el llibre No pienses en un elefante, George Lakoff explicava la quantitat de diners que la dreta més reaccionària ha dedicat als EUA a pensar, discutir, editar i propagar les seves idees en els darrers 40 anys. De fet fa pocs dies es publicava que la fundació FAES (Falange Española?) de José María Aznar té un pressupost de 6 milions d’euros, mentre que la Fundación Ideas del PSOE el té de 600.000. Si tinguéssim dades del mateix tema a Catalunya en la seva pluralitat d’opcions el resultat seria igualment espectacular. En termes futbolístics, 10 a 1. Aquesta dada pot simbolitzar perfectament la distància entre la importància que dóna la dreta a les idees i la que li dóna l’esquerra. Al mateix temps, Josep Fontana, el català més savi, en els darrers dos llibres Por el bien del imperio i el més recent El futuro es un país extraño, ens explica a bastament com s’ha construït l’hegemonia aclaparadora de les idees neoliberals que ens han conduït a l’actual crisi. No estem, doncs, davant d’una petita crisi cíclica, estem davant d’un canvi de paradigma. Està en perill tot el que hem construït durant els darrers 35 anys. Està en perill l’educació pública, la universitat pública, la sanitat pública, a punt de ser liquidats els ajuts a la dependència, les pensions, la negociació col·lectiva i els drets laborals. I amb ells està en perill la pròpia democràcia. Els programes electorals no és que no diguin res, és que es fa tot el contrari del que es deia i, a més, comencen a intervenir cada vegada més decididament i amb menys pudor, individus que ningú ha escollit i que dicten normes als governs escollits democràticament. No tenen vergonya ni aturador.

Sembla, però, que les esquerres actuïn sota la influència de la inèrcia del passat. No sabem quina és la solució, però potser la primera cosa que caldria és establir espais on aportar idees, discutir, editar i promoure pensament. I això no ho pot fer cada grup tancat en si mateix, tenim un problema global a l’esquerra i, per tant, la resposta ha de ser també global. Tenim sobretot incerteses, però no podem deixar que la història la facin aquells que tenen només un únic valor en el seu pensament i en la seva actuació: el lucre.

La UPEC és només un petit i simbòlic intent de contribuir en la trobada de les diferents sensibilitats de l’esquerra en un espai, potser l’únic, dissortadament, en què les diferències no són vistes com una dificultat sinó com el resultat lògic de les mil flors del lliure pensament. Tothom hi és convidat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s