Postmodernitat i l´esquerra

lluna10

És coneguda la deriva postmoderna del socialisme anglès, alemany, espanyol i català. Anthony Giddens amb les seves piruetes mentals va fer molt mal. Però en els darrers temps m’estic adonant que és pràcticament tota l’esquerra la que és postmoderna. Trobo que és una contradicció voler transformar el món i adoptar una actitud vital fonamentada en la postmodernitat. Aquest mal ve de lluny. En la dècada dels anys 80 va aparèixer en les polítiques un “pensament antiracionalista que sedueix una part de l’esquerra” (Bricmont i Sokal) paral·lel al neoliberalisme i en comptes d’enfrontar-s’hi actuaven com a complement. Així doncs, amb la gestió del poder van passar a un gran desconcert. Aquest desconcert va portar a apostar per polítiques postmodernes, en elles “no hi ha diferència clara entre la realitat i la ficció” (Eric Hobsbawm). Van passar de voler canviar el món a, només, interpretar-lo.
Avui l’esquerra té massa components postmoderns. Posarem dos exemples. Un dels més principals és el relativisme amb el qual s’accepta que la gent jove no llegeixi llibres: “Ja llegeixen coses a Internet”, he sentit dir milers de cops. O que les revolucions es fan a les xarxes. N’estic fins al capdamunt d’amics de l’esquerra radical que tenen una confiança il·limitada i irracional en els efectes transformadors de la “xarxa” o de les “xarxes socials”. Es repeteix la mateixa ingenuïtat comunista d’Ildefons Cerdà: “Els ferrocarrils i els telègrafs (…) destruiran els antics odis entre nacions i asseguraran la supremacia de la pau universal, eliminant els antagonismes de classe”. L’antifranquisme es va fer fonamentalment amb l’ús del telèfon i crec que és un encert que no hi hagi cap tesi doctoral sobre la qüestió.
Potser caldria caminar enrere, desfer el camí, i retornar a algun valor que sigui sòlid. Crec que hi ha una molt bona tradició d’esquerres a Catalunya. Així com tenim una esquerra catalana molt notable i equiparable a les millors esquerres al món, en canvi no tenim res de la nostra dreta que sigui decent i exportable. Sempre ha estat una rèmora.
Un punt de referència podrien ser principis ideològics i ètics de l’esquerra durant la II República, on s’escrivien coses com “Per damunt de tot, cultura. Res no quedarà de l’esforç cívic dels nostres dies sense la pressió d’un ambient que ens porti a tots pels camins més càlids de la intel·ligència”. No sé com s’ha de reconstruir l’esquerra catalana, ara bé, el que tinc clar és que s’ha de fer amb una actitud reverencial envers la cultura.

Advertisements

One response to “Postmodernitat i l´esquerra

  1. Pues el meu fill s’ha llegit “Crónica de una muerte anunciada” a Internet. O ho ha fet veure!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s