Gènesi de La pregunta

 

foc113

Ha existit un gran debat sobre la pregunta que caldria fer en un hipotètic referèndum o consulta a Catalunya. De fet més que un gran debat públic hi ha hagut una mena de gran debat privat a les catacumbes del país. No entenc aquesta mania catalana de fer durar les decisions polítiques mesos i mesos. Tant siguis un fanàtic de la independència com un fanàtic de l’unionisme tots hauríem d’estar d’acord d’acabar el debat algun dia amb una bona pregunta. L’endemà ja sabrem a què atendre’ns. O som independents i ens comencem a preocupar de com queden les pensions, l’atur, l’educació, etc etc. O bé ens quedem a Espanya i comencem a parlar de les pensions, l’atur…
Sort que, per una vegada, els nostres polítics ho han fet bé, han fet poques declaracions i ens han sorprès amb una pregunta clara. L’anterior esborrany al qual he tingut accés en exclusiva mundial era: “Pensa vostè que els dofins defineixen millor que els humans la capacitat de moure’s en la intersecció de les ones enteses com a límits a la nostra migrada i caduca capacitat de moure’ns i que per tant seria necessari establir un terreny de joc neutral entre les conseqüències negatives i positives de 1714 per poder estudiar sense presses ni extremades dilacions com començar a albirar una Catalunya rica i plena però sense definir mai de quina manera podem avançar en res i molt menys pensar en res que sigui acceptar que hi ha dreceres en els camins que ens condueix la història? Oi?”.

Sembla que la pregunta la va fer algú inhalant productes d’aquells que enterboleixen la consciència. El CEO va estudiar el resultat probable. En l’escrutini hi hauria un 45% de vots afirmatius un 35% de negatius i un 20% de vots nuls o blancs. I un 80% d’abstenció.
Es van veure a venir que el president faria una declaració institucional afirmant que necessitem 100 anys més per pair el resultat; les direccions dels partits es reunirien per intentar interpretar què han volgut dir els ciutadans i les tertúlies bullirien amb tota mena d’especialistes que s’iniciarien amb politòlegs però s’adonarien que necessiten psiquiatres per intentar escatir què coi han volgut dir els catalans. El Col·legi de Psiquiatres va fer un informe secret al Consell Assessor de la Transició Nacional, al que he tingut l’accès de forma discreta gràcies a la Pilar Rahola, dient que si es feia aquesta pregunta preveien dècades de caos mental a la majoria dels catalans i catalanes. El conseller Boi Ruiz va dir que hi estava a favor ja que així es disparava el consum de medicaments psicotròpics i que això anava bé a les empreses de salut privades, especialment les farmacèutiques. Al final el president va cridar a capítol als dirigents dels partits que creuen que Catalunya és una nació i es van posar d’acord finalment en la pregunta, no tant perquè algun dia es faci, sinó per estalviar patologies mentals als catalans.

Anuncis

2 responses to “Gènesi de La pregunta

  1. Jo faria les dues preguntes i deixaria un espai per “precs i preguntes” o “comentaris”, com a Internet!!

  2. I si anèssimpensant amb una tercera o quarta? Qunats més serem,. més riurem!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s