Capitans d’indústria?

textura 7

Fa uns dies, Artur Mas va participar en la presentació d’un llibre sobre dirigents empresarials que anomenen d’èxit. El que sorprèn és que tots són persones que han heretat el negoci. El llibre es titula Capitans d’indústria i es va presentar en presència de banquers i empresaris catalans. Mas els va explicar que ja que són capitans potser que exerceixin. Es veu que els catalans de la CEOE i del FTN s’han enfadat molt.
Hi ha qui afirma (jo no ho crec) que a tots els països hi ha classes dirigents que han tingut més educació, més coneixements, més bona alimentació, més diners i més poder i això els encamina a dirigir un país o com a mínim a intentar-ho. Crec que la nació catalana n’és una excepció. Aquí les classes dirigents mai han dirigit res, és més, ni tenen la sensació que ho hagin de fer.
No us hauria d’estranyar gens. Vegem-ne alguns exemples. Quan calia ser austriacistes eren felipistes, van subscriure el conveni de l’Hospitalet. Quan calia que fossin liberals eren carlins, mai s’han refet d’aquesta anomalia, per aquesta raó a Catalunya els liberals sempre han estat d’esquerra. Quan havien de ser demòcrates eren censitaris. Quan calia ser republicans eren monàrquics, malaltia que els dura fins ara quan ser monàrquic és ja una imprudència. Quan calia ser industrials van preferir especular amb els terrenys de l’Eixample, mania que els dura fins la darrera bombolla. Quan calia ser a Madrid o Barcelona van preferir anar a Burgos. Quan calia estar al costat dels aliats van preferir ser pronazis. Quan calia ser demòcrates van preferir ser del Movimiento Nacional, amb l’excepció de Jordi Pujol, què devien dir d’ell quan el van empresonar! Quan calia ser de l’Assemblea de Catalunya continuaven essent franquistes. Quan calia ser de la UCD eren d’AP. Quan tocava ser de CDC eren del PP. Quan calia reformar l’Estatut deien que millor no moure les lleis. Quan es produeix la sentència del Constitucional de 2010 van dir que no era res important, la perspicàcia no és un dels seus atributs. Quan calia reclamar el Concert Econòmic van dir que era una insensatesa i que era molt millor l’Estatut de 2006. Quan es va plantejar fer una consulta al poble català, van dir que era molt millor el Concert Econòmic. Quan anem de cap a la independència ja no saben què dir. Quina classe dirigent que tenim! A més sembla que no han après res, es continuen dirigint a la classe política perquè dialoguin, eufemisme de pasteleo, en lloc de dirigir-se al poble. Per què no fan un pla per convèncer la gent? No tenim avantguarda, no tenim capitans, tenim caporals. Josep Oliu i Isidre Fainé tenen més poder però al capdavall tenen més influència sobre el futur de Catalunya Muriel Casals, Carme Forcadell i Ada Colau. És per fer-s’ho mirar

Anuncis

3 responses to “Capitans d’indústria?

  1. TENS TOTA LA RAÓ I MES . Vols dir que s´ho faran mirar.Gràcies company per fer pedagogia

  2. Jo no seré qui defensi els empresaris, alguns els he patit tota la vida, així com alguns dels seus gossos de presa en forma de directius, encarregats i contramestres. Però no ens enganyem, també hi ha obrers molt fillsdeputa, he conegut afilitats a CC.OO. que votaven PP i C’s i coses pitjors. Tots els empresaris són empresaris, Juan Rosell i Gay de Montellà n’exemplifiquen una mena que es mereix tots els meus insults. Ara, ¿tenim o hem tingut un altre tipus d’empresaris? Jo penso ara en els que van fundar Òmnium Cultural o en Ermengol Passola, per exemple. O ens els que ara mateix advoquen per un estat propi i s’hi deixen calés i se la juguen.

  3. Jordi, bona pedagogia de la història del passat i del present.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s