Som burros?

col1

He quedat una mica fins al capdamunt dels comentaristes que opinen que la gent és burra perquè no va a votar i llavors es queixa del que li passa. Si bé aquest axioma és en part cert, en el cas de les eleccions europees és un mal argument. Vaig estar a punt d’abstenir-me, ja que votem un parlament que no nomena el govern d’una UE que no té Constitució. En canvi, aniria a votar amb entusiasme si poguéssim escollir els components de la Troica, i els caps del BCE o del FMI. Per cert, que baixi Déu i m’expliqui com és possible que un home com Mario Draghi sigui qui ens dicta les polítiques d’austericidi que han portat als sis milions d’aturats a Espanya. Va ser vicepresident per Europa de Goldman Sachs quan aquest banc va cometre l’estafa més monumental de la història de la humanitat: amagar el deute públic de tot un país, Grècia, quan aquest estava manat per la dreta de Kostas Karamanlis.
Bé, alguna cosa deu passar quan els dos grans partits han perdut 5 milions de vots. El PP en perd 2,6 milions i el PSOE, si fa o no fa, el mateix.

L’abraçada d’Elena Valenciano a Felipe González li va costar un milió de vots, l’abraçada amb José Luís Rodríguez Zapatero, mig milió, l’abraçada a Alfredo Pérez Rubalcaba, mig milió i l’abraçada a Manuel Valls, l’altre mig milió restant (per cert, el PSF va aconseguir un 13%! Els francesos han recordat que Valls va expulsar del país una nena romanesa).

Si el socialisme vol recuperar-se, cal que es faci una autocrítica, si no, com deia aquell, l’autocrítica li faran els altres, en aquest cas, els votants. De fet, Pablo Iglesias ho està començant a fer.
Una dada curiosa, l’esquerra ha aconseguit més de set milions de vots, la dreta, 5 milions i UPyD i C’s, 1,5 milions. La gent s’ha expressat amb claredat. Però alguna cosa dels sistema democràtic falla.
Més enllà d’anècdotes, crec que estem assistint al final del sistema de partits sorgit de la Transició. I que són molt més dèbils del que hom suposa.
És ineludible una reforma del sistema electoral, promesa cent vegades. És també ineludible una llei electoral per a Catalunya, potser una de les més grans vergonyes del Parlament de Catalunya i fer uns quants referèndums. El del 9-N i alguns altres. No cal fer-ne tants com a Suïssa, però només un (OTAN, l’any 1986) en 35 anys només denota por al poble.

La gent volem decidir el futur de la societat en la qual vivim, si veiem que és possible, potser llavors veurem augmentar la participació electoral. Si el futur de Catalunya el decideix la Merkel o el Draghi, llavors que ningú es queixi de la baixa participació. Som burros però no tant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s