I un be negre

palacio12

Joan de Borbó va cedir el seu fill al dictador Francisco Franco amb la intenció que a la mort d’aquest es reposés la monarquia. Joan Carles va seguir durant anys al costat del dictador mentre l’Estat matava, torturava i assassinava. Va callar.

El 22 de novembre de 1975, Joan Carles de Borbó va ser nomenat Rei per la dictadura feixista i va jurar fidelitat als principis i normes feixistes. Va callar. Mai ha respost d’aquesta immoralitat.
Un cop nomenat rei van continuar les atrocitats als carrers, les comissaries de policia i les presons. Va callar.

En posaré un exemple. El dia 17 d’abril de 1976, en sortir d’un sopar a Madrid, la tenebrosa Brigada Político y Social -la policia política del franquisme- va detenir tota la direcció de la Unión de Juventudes Comunistas de España -Elia Martínez Caba, José María Duplá, Angel Ezama, José Luis Aparicio, Domènec Martínez, Víctor Vinyuales, Concepción Fondo i Rafael Carmona-. Els van aplicar la legislació antiterrorista i per tant van estar detinguts i incomunicats durant tres dies a la Dirección General de Seguridad. Un cop passades aquestes 72 hores, el jutge Gómez Chaparro del Juzgado de Orden Público número 1 va autoritzar la pròrroga de la detenció cinc dies més. En el transcurs d’aquests vuit dies els detinguts van ser brutalment torturats. L’editorial de la revista clandestina de la JCC Jove Guàrdia explicava que a banda de cops per tot el cos i maltractaments de tota mena, se’ls van aplicar altres sistemes de tortura, com ara el quiròfan o penjar-los pels peus. Els advocats dels detinguts van ser Tomás Duplà del Moral, José Manuel Moreno, Javier Sauquillo (que van assassinar uns mesos més tard, el gener de 1977, al despatx d’Atocha) i els més coneguts José María Mohedano i Cristina Almeida. El ressò de la detenció va ser molt important. Fins i tot la revista Cuadernos para el Diálogo va ser segrestada perquè va dedicar un monogràfic a la pràctica de la tortura, on s’hi incloïa el cas que ens ocupa. Per la mateixa raó el director de la revista Cambio 16 va ser cridat a declarar al Jutjat d’Ordre Públic.

Una de les noies detingudes, embarassada de tres mesos, va perdre el fill unes setmanes més tard. El seu company, també detingut, no va suportar l’afer i va morir dos anys després. No és un cas aïllat. L’any 1976 al Tribunal de Orden Público (TOP) es van jutjar 5.300 procediments, amb 201 sentències, amb 370 processats i 9.778 afectats.
Joan Carles de Borbó era el cap d’estat en aquells moments. Se’n va sense una disculpa, sense cap reparació. Garant de la democràcia? I un be negre amb potes rosses! Adéu-siau.

Advertisements

4 responses to “I un be negre

  1. Per què, si no, tanta pressa per a aforar-lo?

  2. Reblogged this on alternativas.

  3. Gràcies, per dir-ho tant i tant clar!

  4. I les tortures a independentistes l’any olímpic del 1992, amb el vist-i-plau de l’esquerra oficial, aleshores tallant el bacallà i remenant les cireres a l’Ajuntament del “Cap i casal”, Diputacions, etc… ? Ah, que va ser el jutge Garzón, el progre, el que ara hem d’alabar perquè a ell també l’han dat pel cul els feixistes? Ves per on.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s