Optimisme militant

P1140093

És coneguda la tirada que té la gent d’esquerres per la crítica desaforada que moltes vegades porta a la desil·lusió, la frustració i la depressió. De tant en tan convé que ens diguem què fem bé. Cal reivindicar al costat de l’anàlisi crítica la mirada optimista i militant davant d’una realitat escruixidora.
Alguna cosa s’ha fet bé aquí i és que davant del desori dels que han regit les desastroses polítiques econòmiques al nostre país, abans, durant i després d’iniciar-se la crisi, les propostes de sortida estan hegemonitzades per idees d’esquerres.
Les vagues generals i les incomptables manifestacions i protestes de tota mena han donat els seus resultats. Hi ha dades per a l’esperança. Vegem-les. En primer lloc la victòria d’ERC a Catalunya a les darreres eleccions europees. En segon lloc si sumem el centreesquerra i l’esquerra a Catalunya (PSC, ERC, ICV i Podem) obtenim un total d’1.300.000 vots. D’altra banda, si sumem la dreta i el centredreta (PP i CiU), n’obtenim 800.000. UPyD i C’s sumen 190.000 vots. Crec que són dades molt significatives.

En tercer lloc, a Espanya l’esquerra ha aconseguit més de 7 milions de vots, la dreta, 5 milions i UPyD i C’s, 1,5 milions.
Mentrestant, al nord d’Europa el descontentament per les conseqüències socials de la deriva neoliberal l’hegemonitza la dreta o l’extrema dreta. Això vol dir que mobilitzar-se, protestar, escriure o debatre és important, molt important.
El frame, el marc conceptual, ha canviat de bàndol. Ara és molt difícil que algú justifiqui donar diners als bancs, o abaixar els impostos als rics, o parlar positivament que les grans empreses actuïn en paradisos fiscals per eludir les seves obligacions morals com és pagar impostos. El relat de l’esquerra ha anat fent forat tot i no comptar amb l’ajuda dels grans mitjans de comunicació. L’esforç d’anàlisi, de reflexió i d’acció des de la racionalitat al final ha donat bons resultats, la gent no és imbècil. Durant un temps força gent es va creure les ximpleries de la irracionalitat quasi religiosa del discurs dominant, molta gent es va creure que era classe mitja, després molta gent va quedar aclaparada per les dimensions de la crisi i amb les moltes dificultats de fer-hi front i ara, per fi, la gent s’ha adonat que els volen aixecar la camisa. El rei va despullat i ho saben les classes populars.
Avui estem davant d’una onada progressista i alhora d’un gran relleu generacional esperançador. Com escrivia George Steiner “els que no han experimentat mai la convicció política o social, els que no han estat mai militants dels seus somnis, neixen vells. La seva saviesa, resignada o cínica, és la dels derrotats”. És temps de somnis.

Advertisements

2 responses to “Optimisme militant

  1. Així m’agrada, que siguis positiu!!

  2. I a Sabadell, què? No s’ha de fer una coalició àmplia d’esquerres que transcendeixi el partidisme per acabar amb la corrupció i per continuar amb el fil que va deixar en Farrés? Per què hi ha tan menfotisme polític pel que fa a la nostra ciutat?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s