El mètode Boi Ruiz

P1190846

El senyor Boi Ruiz ens està demostrant des del primer dia de ser nomenat conseller un tarannà molt especial. Primer ja ens va avisar que ho faria tan malament i que millor ens féssim clients de mútues privades. Va ser molt fort. En un país normal seria suficient com per què el president li demanes la dimissió. Si ets nomenat responsable de la sanitat pública no pots dir als ciutadans que es facin de la privada, més encara si la teva feina anterior era defensar els interessos d’empresaris de la sanitat que tenen com a primer objectiu fer diners.
Però als darrers temps s’ha superat. Resulta que es fan moltes retallades a la sanitat pública emulant al Sir Humphrey de Sí, ministre! en aquell episodi on es prohibeix a tot un hospital de tenir pacients per tal d’estalviar.  A l’hospital de la Vall d’Hebron el responsable d’urgències, Xavier Jiménez, espantat pel desori en el qual estan instal·lats, denuncia que hi ha pacients que porten cinc dies a urgències. 700 metges de l’hospital li han donat suport. El gerent de l’hospital va dir a TV3 que Jiménez “no interioritzava la necessitat de canvi i tenia dificultats d’implantar les millores”. Ni Sir Humphrey en el seu pitjor dia s’hagués atrevit a dir aquesta salvatjada. Però hi ha més, el gerent, elloc d’arreglar el problema, ha destituit el pobre responsable d’urgències. Mort el gos, morta la ràbia. I no passa res.
Boi Ruiz assaja un nou tipus de gestió política que depèn de com pot acabar arrelant. Si el govern veu que hi ha massa manifestacions el que pot fer és prohibir-les. Si hi ha massa notícies crítiques amb la seva gestió, pot tancar els diaris. Si hi ha massa aturats, els traiem de les llistes de l’INEM, després de la EPA i/o els enviem a l’estranger (crear llocs de treball, mai dels mais). Si hi ha massa incendis forestals el que cal és talar els boscos, com deia George Bush. Si els rius estan contaminats, els tapem i els convertim en clavegueres. Si hi ha nens que passen gana, els donem en adopció a xinesos. Si el govern del PP vol fer lleis contra les lleis catalanes, el que podem fer és retornar les nostres competències a Madrid. Si les petites i mitjanes empreses necessiten crèdits dels bancs, millor tancar-les, què és el que fem ara. Si la Ministra de Foment se’n fot de tots nosaltres amb les inversions de rodalies, no passa res, l’invites a la teva boda. Ostres, això ja ha passat!
I si Boi Ruiz fa alguna cosa per arreglar els problemes de la sanitat pública? Des que és conseller els problemes, llistes d’espera, urgències hospitalàries etc., s’han agreujat molt. Artur Mas faria bé de destituir-lo i posar un socialdemòcrata que defensi la sanitat pública. Molt es parla que CiU perd vots pel tema de la independència, però hi ha una possibilitat alternativa. I si els votants de CiU deixen de votar-los empipats i esgarrifats per les polítiques de Boi Ruiz?

Anuncis

3 responses to “El mètode Boi Ruiz

  1. De l’estat del benestar a l’estat de la beneficència… i tardana.

  2. Bona crítica, però lavproposta no passa per posar un conseller de salut socialdemòcrata, sinò perquè recuperem el dret a decidir també en Salut i Sanitat: http://dempeusperlasalut.wordpress.com/2014/07/17/pel-dret-a-decidir-tambe-la-nostra-salut-i-el-sistema-sanitari-de-catalunya/

  3. Vaya pájaru aquest Boi Ruiz!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s