Josep Oliu i l´URSS

IMG_1862

He llegit el llibre Josep Oliu. El banquero estratega. Del Vallès a la élite: la historia de éxito del Banco Sabadell. Una hagiografia de Raquel Lander. Un grup de joves en l’àmbit del PSOE es proposen sanejar l’INI. El posen al dia: o tanquen les empreses o les venen. Mai se’ls va passar pel cap gestionar-les?

Els emprenedors d’araes van formar gestionant empreses públiques sense cap risc per a ells. Molt bonic! Explica molts dels comportaments de la casta financera d’avui, gent que està acostumada de sempre que quan la gestió és dolenta ve l’estat a posar els diners. Eren dies on Carlos Solchaga deia coses tan progressistes com “aquest és el país on és més fàcil fer-se ric” o coses tan increïbles com “la millor política industrial és la que no existeix”. I que ara paguem tots. Tan llestos i intel·ligents no eren aquesta colla. La prova és que tots els països que pinten alguna cosa al món han tingut, tenen i tindran polítiques industrials. Tots ells, França, Alemanya, Anglaterra, EUA, Rússia, Xina, etc., tenen indústries estratègiques o bé públiques o amb un gran control de la nomenclatura.

Que estrany que Josep Oliu se sentís còmode treballant a l’administració socialista! És una cosa que només pot passar a Espanya, com diu un conegut: el PSOE és la dreta civilitzada. No deixa de ser curiós que Oliu i tot el que ara en diríem casta, es formi en gestió d’empreses a l’Instituto Nacional de Industria (INI). És a dir, l’experiència dels dirigents empresarials del país es va fer en la gestió de les grans empreses públiques. Tenen una formació de tipus soviètic! Quina gran contradicció!

Hi trobo una perla; Oliu pare li dóna, fa força anys, un consell a Adolf Todó: “Este negocio de basa en dar créditos bien dados. Cada vez que dé un crédito debe tener miedo”, es veu que va perdre la por i que no li va fer cap cas. Va ensorrar Catalunya Caixa, això sí, cobrant uns sous colossals.

Tot i que l’autora diu que Oliu “ha sobrevivido a la crisis sin precisar ayudas públicas directas”, el cert és que li hem donat diners públics amb forma d’avals per a la CAM; avals per un tros de Caixa Penedès; amb els anomenats crèdits fiscals, és a dir que no paguin impostos; amb el rescat de les autopistes de Madrid; amb els milions amb crèdits del BCE a menys de l’1% i amb el SAREB. Així també jo seria un gran empresari estrateg!

Lander diu que el Banc Sabadell està a la cua de les empreses de l’IBEX de rendibilitat per dividend i té categoria de bons escombraries segons Moody’s. Tan bon gestor no deu ser. Això sí, Oliu ha aconseguit convertir el Sabadell en un banc sistèmic: massa gran per caure. Llest ho és, però potser hauria de ser més agraït amb aquells que, pagant impostos, li hem salvat el banc.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s