Pablo Iglesias i la CUP

IMG_2135

En els darrers dies molt s’ha parlat sobre les paraules que Pablo Iglesias va dirigir al velòdrom de Barcelona a la inescrutable abraçada de David Fernàndez a Artur Mas. I molta gent s’ha estripat les vestidures. Potser sóc l’únic que ho veu d’una altra manera però s’assembla a l’afer que va passar en el partit de tornada de la Supercopa d’Espanya el 17 d’agost de l’any 2011 al Camp Nou en un partit Barça/Reial Madrid. Uns quants hooligans va fer molts escarafalls quan el traspassat Tito, Francesc Vilanova va fotre una espenteta a Jose Mourinho. Fins al punt que a Tito li van imposar una sanció d’un partit de suspensió.
No van voler veure que abans l’entrenador del Reial Madrid, l’home més educat i simpàtic del món, li havia ficat el dit a l’ull. Algun paral·lelisme hi ha amb el darrer conflicte CUP/Podem.
Resulta que el dia abans de les paraules de Pablo Iglesias la CUP va fer una humiliant carta pública dirigida a Podem: “Benvolgut Pablo i resta de companys i companyes de Podem, aquesta vol ser una carta de benvinguda i de presentació, però també de petició de paraules clares i compromisos transparents (…) Podem es compromet a habilitar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya en cas que guanyi les eleccions espanyoles? Podem es compromet, ara, a celebrar un referèndum d’independència a Catalunya? Podem respecta la llengua i la cultura catalanes i el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans i es compromet a defensar llengua i cultura catalanes al País Valencià i les Illes?”.

Suposo que els que l’han escrit no s’adonen de la falta sensibilitat i de la manca de tacte. A més s’escriu des d’una falta de tolerància envers els que no pensen com ells. Fins i tot crec que està escrita per persones que no són d’eixe món. Què demanem ara a un polític de Madrid, que estigui a favor del dret d’autodeterminació dels Països Catalans? Quants ciutadans de Catalunya hi estarien d’acord? Voleu dir que no en fem un gra massa?
La resposta de Pablo Iglesias és lògica. No accepta lliçons de ningú i menys d’una força política que probablement en les properes eleccions aconseguirà menys votants catalans que Podem. Hi ha gent que en comptes de buscar la complicitat, Podem i el procés de Catalunya són dues formes d’expressar el final del règim de la restauració de 1978, sembla que busca reafirmar-se en la seva Veritat amb majúscules. Sembla que no estiguin entenent res.

Tots els que parlen en arameu de Podem haurien de pensar si prefereixen una Plataforma per Catalunya amb un 25% de vots. Una mica de seny si us plau. I tolerància, molta tolerància.

Advertisements

4 responses to “Pablo Iglesias i la CUP

  1. Hehehe, m´ha semblat que compares a David Fernández amb Mourinho i a Pablo Iglesias amb el Tito. Que paradoxal.

  2. De tant en tant podem llegir opinions desacomplexades com aquesta que no segueixen cegament l’ortodòxia aclaparadora que afecta el país. Encara no està tot perdut!

  3. No sé, no sé….

  4. Felicitats Jordi, per expressar una realitat complexa amb les paraules justes. De fons, considero que al fons de tot plegat no hi ha només intolerància, sinó la incapacitat de trobar mínims comuns denominadors. Tancar-se en maximalismes és absurd en els actuals temps, quan cal bastir aliances per fer canvis profunds que no pas alçar murs que juguen sempre a favor dels qui actualment manen. Acords generalitzats sobre programes comuns no són impossibles: només cal veure l’ERC de 1931 i el Front Popular de 1936. Es bastiren des dels mínims comuns denominadors, i tingueren com a objectiu no el poder per sí mateix sinó la transformació d’un país.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s