Una ciutat malhumorada

picapica1

A la ciutat hi ha tota mena de ciutadans. N’hi ha un bon grup que estan sempre tristos, durant una llarga etapa de les seves vides van creure que ells havien estat els escollit per ser Déu. En alguna mala diada es van adonar que aquesta plaça ja estava ocupada i es van entristir. Aquesta és la raó que hi ha tant malhumorat a la ciutat. Això s’expressa en moltes formes, en els comentaris anònims en aquest mateix mitjà o en molts dels comentaris al Twitter que a més, com que són menys de 140 caràcters, agafen un to més aviat inquisitorial.

El llibre Anna Karenina comença amb una famosa frase: “totes les famílies felices s’assemblen, cada família dissortada ho és a la seva manera”. D’aquí en trec una frase que resumeix molt bé un dels trets de la identitat sabadellenca: “Cada sabadellenc ho és a la seva manera”. Perquè els feliços no sembla que existeixin o potser no fan política. El sabadellenc és un esser d’un poble una mica dissortat, almenys als darrers temps on a la ciutat tot són males noticies o desgràcies.

En general el debat polític és inexistent i quan hi és no té forma de debat republicà. Què seria un debat republicà? Doncs un debat entre persones civilitzades que tenen arguments i ideals però que saben en general que només tenen veritats en minúscules i que quasi sempre dubten de les pròpies conviccions. Quasi mai tenim debat d’aquest estil, només hi ha la mala llet, especialment contra el que està més a prop. Sabadell en aquest aspecte és una ciutat molt espanyola. Com escrivia Antonio Machado:

“Esa España inferior que ora y embiste
cuando se digna usar de la cabeza”.

És més, sembla que hi ha gent que està més contenta quan als del costat els van les coses malament que quan a ells mateixos els van bé. En el món de la política local s’assemblen a alguns seguidors del Barça que quan estan més contents és quan el Madrid perd, encara que el seu equip perdi també per 5 a 0. N’hi ha d’altres que prefereixen conduir mirant només el retrovisor i no s’adonen que si tenen responsabilitats comunals ens estavellaran a tots.

En el proper programa electoral ja cal que els forces polítiques del canvi tinguin ben present que on s’hauria de notar més aquest canvi, si hi és, és en les formes i en les actituds. Sembla que existeixi un virus que ho impregna tot. I potser que uns quants es vagin entrenant a somriure, amb mala llet no es construeix res de bo. I menys una ciutat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s