Per què no hi ha més gent en la política?

IMG_2693 (4)

Un dels problemes de Catalunya es la falta de participació política i cívica de la gent. Hi ha el gran mite de la gran societat civil catalana. Potser comparat amb la resta d’Espanya és cert que a Catalunya la gent participa més en associacions, però comparat amb països com França, Alemanya o Anglaterra no és part cert. 40 anys de dictadura feixista empresonant els que volien exercir la llibertat i després uns altres 40 concebent una democràcia de baixa participació i baixa qualitat, han donat aquest resultat.

Ara bé hi ha altres raons. Una d’elles és que fer política, encara que sigui política local, és molt dur. Només intentar dir la teva es converteix en un exercici només apte per gent entrenada en rebre rocs. Posarem un exemple. Parlo amb un amic que té un bloc. M’explica que de tant en tant s’ha plantejat publicar alguns dels seus articles al iSabadell, però que ha desistit degut als brutals comentaris que veu als articles dels altres. Si vols intervenir en els assumptes el comú, a més estàs subjecte als comentaris de Facebook i de Twitter on tot és feixista. No hi ha debat constructiu, amable i raonat. Tot és bilis i mala llet.

A més el debat polític públic és pràcticament inexistent. Hi ha monòlegs, idees on cada tribu se senti còmode, sense el mínim dubte sobre les pròpies posicions que és el que genera la tolerància amb les posicions les demés. I quan el debat hi és, és brutal.
“Sento les entrevistes del Jordi Basté a l’alcalde de Lleida, Àngel Ros i a la seva primera tinent d’alcalde Marta Camps. Es parla de “traïció”, “ambició” i “d’actituds peseudomafioses”. Fins ara eren dos companys de partit. Això és fer política? Ja veieu que intento ser elegant i no parlar de Sabadell.

Cal que canviïn moltes coses si es vol que la gent participi en política. En primer lloc hi ha partits a punt de desaparèixer i no sembla que se n’adonin. Exerceixen un patriotisme de partit que els obnubila la funció pel que estan creats: servir al poble. Hi ha una incapacitat d’entendre que existeix un abisme amb les formes i maneres de la política i les formes i maneres de relació vitals positives. Però també cal ser conscients que les foguerades d’il·lusió que de tant en tant es generen, tal com arriben poden desaparèixer. No hi ha cap possibilitat que persones normals i corrents es sentin còmodes de participar en política si les condicions són les d’avui.

A Sabadell massa gent troba a faltar una Ada Colau o un Pablo Iglesias. Crec que no necessitem que ningú ens salvi. Seria millor pensar que el que es necessita és una mica de seny, una mica de generositat, menys sectarisme i sobretot un equip, un bon equip. Ara bé m’agradaria reivindicar una manera de fer política que sigui compatible amb l’amistat. Fins i tot des de la discrepància ideològica i de partit. Potser és massa demanar. A Sabadell això sembla una utopia.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s