Candidatures ciutadanes

IMG_2773 (4)

Cada cert temps afloren paraules o frases que, de cop, adopten un sentit diferent suggeridor i atractiu. Als darrers temps i degut fonamentalment a la iniciativa Guanyem Barcelona ara Barcelona en comú, s’ha generat una il•lusió col•lectiva amb la idea de crear candidatures ciutadanes.

La gent dels partits davant d’aquestes iniciatives reacciona de diferents formes. Uns, conscients que existeix un desgast dels partits, ho veuen com una oportunitat de renovació i s’hi sumen. És el cas de Terrassa o Barcelona. En aquest darrer cas fins i tot han renunciat a un dels millors regidors de la història del municipalisme català com és Ricard Gomà. És inexplicable que la nova política a voltes tingui tan poc coneixement i capacitat d’anàlisi. Gomà ha estat potser el regidor que ha portat més enllà les polítiques socials municipals.

Hi ha altra gent que argumenta: les candidatures dels partits també són ciutadanes. I és clar, tenen raó. Tota candidatura en una ciutat és ciutadana, qui forma sinó una candidatura, marcians? Bé en alguns casos, si em permeteu, si ho semblen.

La gent quan pensa que les candidatures ciutadanes formen part de la renovació en la política està pensant en que els interessos de la ciutat, del país, passin per sobre dels interessos derivats del patriotisme de partit, que és un clam, que ha descompensat massa la política. Per aquesta raó pensar en que independents siguin majoria en una candidatura expressa segurament millor aquesta idea.

És doncs una persona independent millor que un militant de partit? No. Com diria Carlo Maria Cipolla a Allegro ma non troppo la proporció d’imbècils militants de partit és similar a la proporció d’imbècils independents.

La qüestió és que gran part de la ciutadania creu que els partits han segrestat la política, que se l’han apropiada i que s’han distanciat de les preocupacions de la gent. De fet, exceptuant el fenomen de Podem i ERC tots els altres partits han anat perdent vots. Es dona la paradoxa que potser hi havia a Sabadell més militants en la clandestinitat que en democràcia. Qui no vulgui veure que hi ha un allunyament dels partits, de les seves formes i actituds, de la sensibilitat de la gent, és que és cec.

Aquesta sensació és tant clamorosa que tothom es vol disfressar de cosa nova. ICV-EUiA es presenta com a Assemblea Oberta. Les restes d’una part d’EUiA es presenten com a Guanyem, pactant amb la immoral persona que va registrar fraudulentament el nom d’una candidatura que va generar molta il·lusió: Guanyem Barcelona. I avortada la possibilitat de fer una candidatura ciutadana en aquest àmbit ciutadà, encara ens falta veure com es presenten, serà en forma de coalició o en forma de candidatura ciutadana?

Passi el que passi caldrà que comencem a pensar com aconseguir que més gent faci política a la ciutat. És molt més difícil del que la retòrica a l’ús ens faria creure.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s