I si fos al revés?

P1280696
Diuen que el procés independentista es desinfla. Jo no ho veig clar. Fem un esforç de lliurepensament i de lliure examen. Miro els resultats electorals de les tres darreres eleccions al Parlament i els resultats de la darrera enquesta del CEO, aquesta que ha donat tants titulars dient que el procés s’acaba. La suma de diputats de CiU, ERC i la CUP en les eleccions del 2006 (CUP encara no hi era) fins el 2012, ha passat de 1300000 vots a més de 1700000. En nombre de diputats de 69 a 74. La darrera enquesta del CEO dona que la suma total de diputats és d’entre 71 i 74. No hi veig tal esfondrament. El que si comprovo és que CiU passa de 62 a 50 en dos anys. Ara en trauria només 31 i 32. Això es passar en quatre anys a tenir la meitat de diputats: de 62 a 31. Els titulars en comptes de dir esfondrament del procés, haurien de dir esfondrament de CiU. Mentrestant el PSC ha passat de 37 el 2006 a 28 el 2010 a 20 el 2012 i ara en trauria entre 11 i 12. Patacada monumental també del PSC. Cal dir que mentrestant hi ha un bloc de ICV més Podem que estan favor d’un procés constituent i que sumen entre 22 i 25 diputats més. El bloc espanyolista (PP i Ciutadans) ha passat de 17 a 21 i a les darreres en van aconseguir 28, ara el CEO els en dona 29-31 tampoc es per tirar coets. La diferencia és de 30 a 70. Un abisme.
Ara bé la pregunta que tothom es fa és, per què CiU i PSC baixen tant? La resposta de quasi tothom és que són poc independentistes o perquè ho són massa. En canvi jo no penso així. Crec que PSC i CiU baixen en picat perquè han oblidat les seves politiques socials. Han abandonat en la percepció de la gent la defensa de l’estat de benestar. Els primers perquè des de l’any 2010 van fer més cas a la Troica i als mercats que a la gent que els vota. Per què és dolenta la reforma laboral del PP i no l’anterior del PSOE? Els de CiU van creure’s que podrien ser els fills predilectes de Milton Friedman. Quan la gent va començar a notar aquestes polítiques a les escoles dels seus fills i als CAP i als hospitals van descobrir que Boi Ruiz i Andreu Mas Colell no eren els seus líders sinó els enemics del seu benestar. El resultat pràctic és que la sociovergència sumava 90 diputats fa quatre anys, en van perdre 20 en dos anys i ara en perdrien 20 més. En quatre anys haurien perdut més de la meitat de diputats, de 90 a 42.
A Catalunya estan passant moltes coses alhora. No podem analitzar la política com normalment pensem els homes, només en una cosa al mateix temps. Cal tenir una mirada femenina i veure’n la complexitat i sobretot amb quines politiques viurem millor.
Potser no tinc tota la raó i sóc l’únic que pensa així, però una part estic segur de tenir-la.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s