Socialistes no practicants

rosa2

Un dels personatges més curiosos de Catalunya és Luis Racionero. Va experimentar amb els àcids, cosa que li va permetre filosofar sobre les drogues i els “viatges”. Sabem que li van fer molt efecte ja que va ser cap de llista a les eleccions general de 1982 a Girona per ERC per acabar donant suport a Aznar. No podem saber, però, en quina decisió estaven presents les substàncies que alteren la consciència. Sigui com sigui va escriure un llibre emblemàtic, “Del paro al ocio”, premi Anagrama del 1983.

S’hi exposava la idea que el progrés tecnològic alliberava les persones del treball mecànic i que per tant ens havíem de començar a preparar per tenir molt temps lliure. Tenia raó. El problema és que creia que l’augment brutal de productivitat serviria per poder tenir temps, quan en realitat ha servit només per reduir costos laborals i per tal que s’enriqueixin més els més rics.
Llegeixo que la UE i el Banc Central Europeu ens proposen un remei a l’atur. Segons ells, hi ha “desequilibris significatius” en el mercat laboral. La gent entendria que hi ha molt treball precari i que cal convertir-lo en estable. Doncs no. Volen eliminar qualsevol rastre de sou raonable. Diuen que cal “reduir la segmentació en el mercat laboral entre treballadors indefinits i temporals”. Entendríem que cal reduir els bestials indicadors de treball temporal. Doncs no. Proposen que tots siguem temporals. I diu també que cal “fer un mercat laboral més inclusiu”. Tothom entendria que calen valors més humanístics i reduir l’atur. Doncs no. Volen reduir encara més els sous i la protecció laboral. També diuen que “Espanya s’està beneficiant de les reformes realitzades”. El problema és que els espanyols segur que no. Hi ha més atur i sous més baixos que mai.

El problema és que qui diu aquestes coses són senyors com Pierre Moscovici. L’únic remei possible és donar més poder als sindicats, augmentar els sous, començant pel mínim, i començar a expropiar part dels beneficis de les grans empreses i les grans fortunes refugiades als paradisos fiscals. Si es fes podríem assajar un món com el que plantejava Racionero, on podríem treballar menys hores guanyant el mateix, repartir el treball i que no hi hagués atur, i preparar-nos per gaudir de molt temps lliure.

El que no tinc clar és què es prenen els socialistes no practicants com Manuel Valls, François Hollande, Pierre Moscovici, Jeroen Dijsselbloem o Matteo Renzi. I si obrim una oficina independent de repartiment de carnets de socialista de veritat? José Mújica, expresident d’Uruguai i socialista real, vol una comunitat on la gent lluiti perquè “la gent tingués més temps per no fer res i, així, intentés ser més feliç”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s