Xavier Vinader: la força del coratge

taula

Inevitablement quan mor un referent, et venen al cap anècdotes que has compartit. El casal Pere Quart va ser la casa de la família Oliver, després la seu de la Joventut Socialista Unificada (JSU) i posteriorment el local de tot d’organitzacions feixistes, entre elles la Organización Juvenil Española, l’organització feixista de joves.

Els joves antifeixistes de llavors, liderats per la Joventut Comunista de Catalunya, vam decidir ocupar el local. Vam ser els pioners dels ocupes. L’acció va ser important, el dia de la inauguració, aquells joves vam aconseguir que, per primera vegada des de 1939, tornés a Sabadell Joan Oliver. Una gran commoció ciutadana. Però hi va haver amenaces, atemptats i tota mena d’accions ultres. Recordo que aquells dies vaig trobar al Passeig el Xavier Vinader, em va cridar i em va dir que vigiléssim que estàvem amenaçats. No li vam fer massa cas. Al veure la nostra incredulitat, es va treure un reproductor de casset de la maleta i ens va fer escoltar un tros d’una reunió d’ultres que parlava de nosaltres i que hi havia hagut el dia abans! Com pot ser que hagués gravat aquella reunió?

En el seu llibre sobre la vaga general de Sabadell de 1976 Vinader explica que va anar a l’Ajuntament i uns fatxes li van dir que el tirarien pel forat de l’escala. El salva un individu dient “esto no se hace con el uniforme puesto”. Al llarg de la seva vida no va deixar de sorprendre’ns.

La darrera vegada que vaig sentir a Xavier Vinader va fer una visió panoràmica de la situació de l’extrema dreta a Catalunya, Espanya i Europa. Va afirmar sobre els grups violents d’extrema dreta en el pas de la dictadura a la democràcia: “L’extrema dreta no estava preparada per passar a la clandestinitat i per això es va anar dissolent en un mar de divisions”. Per altra banda “l’extrema esquerra no estava preparada per passar a la democràcia”. Dues afirmacions sorprenents que mereixen una reflexió serena.
Xavier Vinader era un home de pedra picada, inquietant i sorprenent. A Xavier Vinader li agradava definir-se com un periodista de “la generació de la cruïlla”. Vinader ens va aportar amb el seu treball una informació que es resisteix a diluir-se en espectacle, fent un periodisme de reportatge i d’investigació que malauradament sembla perdre’s.

En els temps que vivim estem orgullosos de ser conciutadans d’un periodista que va reclamar la vocació política del periodisme i que considerava els mitjans de comunicació un servei públic, element clau avui si no volem sucumbir a la desinformació dels mercats financers que tant dolor provoquen.

Però a més de tots aquests referents de l’ètica civil, Vinader ens sorprenia amb la seva gran capacitat d’entrevistar o de tractar les persones i els temes més inversemblants, des de terroristes d’ETA (aneu a saber com aconseguia trobar-los quan la policia no podia, avui sortosament un conflicte en vies de solució) fins a sinistres personatges de l’extrema dreta espanyola, italiana o francesa.

Parlava amb una naturalitat pròpia d’un sabadellenc, dels serveis secrets, dels racons foscos de les policies, les mateixes policies i els mateixos serveis secrets que li demanen consell.

Fou una persona amb molt de caràcter que en la seva dedicació professional hi incorporava una càrrega ètica i una gran preocupació per la col·lectivitat. Vinader es va dedicar al periodisme amb cos i ànima, amb un compromís que va molt més enllà d’un compromís professional. Aquesta civilitat l’hi va comportar dificultats, perills, amenaces i fins i tot l’exili. Mai les va defugir.

L’ideari de Vinader és inesgotable. Ell ens parlava de les mil cares de les coses, però també d’un optimisme militant. “La realitat és modificable i les petites victòries són importants”. I comparteixo amb ell que mai “no s’ha de perdre el neguit per canviar el món”. Aquesta actitud d’esperit lliure és el que millor il·lustra el sabadellenquisme, una gran personalitat i determinació, junt amb una gran capacitat de compromís per la comunitat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s