Un article “hippy”

IMG_3339

N’estic fins al capdamunt i no sé per què però últimament m’agrada molt anar a contracorrent de tot el que sento, o dit d’altra manera començo a pensar sempre al revés del que sembla pensa tothom. És preocupant. Us posaré un exemple. Hi ha paraules que han triomfat: competitivitat, recursos humans, afany de lucre, rendibilitat, mercat, beneficis o guanys. Estic en contra de totes elles. Penso que amb les paraules hem perdut la darrera trinxera de l’ètica. Perduda i desarmada la ciutadania està morta.

La conseqüència d’aquest triomf dels contravalors, convertits en valors, és bestial. El llibre Anna Karenina de Lev Tolstoi comença amb una famosa frase: “Totes les famílies felices s’assemblen, cada família dissortada ho és a la seva manera”. Pel coneixement que en tinc m’atreviria a dir que totes les famílies catalanes són dissortades a la seva manera. Així no podem anar bé. Una dada científica per fonamentar aquesta idea. El consum regular d’hipnosedants s’ha multiplicat, ara ja els consumeixen el 12% de la població: una autèntica epidèmia.

Tothom està fatal. Mireu al vostre voltant i pareu atenció, el que us expliquen del barri, el que veieu a la feina, això els que en teniu, els pares i els mestres de l’escola, els companys de partit, els del sindicat. Tothom està fatal.
Si volem una societat més sana, caldrà un gir total, no val posar pedaços. Com diu César Rendueles: “tratar que la competencia, el egoísmo y el miedo se conviertan en los motores de la conducta social no sólo es inmoral sino muy poco práctico”. Cal imaginar un altre món, el que ens proposen els que manen avui és senzillament inacceptable. J. M Coetzee, a Diari d’un mal any, ens diu “Déu no va fer el mercat: ni Déu ni l’esperit de la Història. I si el van fer els éssers humans? No podem desfer-lo i tornar-lo a fer d’una manera més amable?”. I si assagem un nou model que barregi Karl Marx i Adam Smith? Sí, tots dos tenien raó i els volen esborrar.
Intermón ens deia fa unes setmanes que els tres espanyols més rics tenen la mateixa riquesa que nou milions d’espanyols. I molta gent hem arribat a la conclusió que els organismes que haurien de pensar des de la raó en un món més racional com el BCE, l’FMI, la UE, el BM, ONU, no són altra cosa que institucions pagades pel poble però que només estan al servei d’uns rics que són tan imbècils que creuen que els diners serveixen per fer diners (Francesc Trabal). Podeu pensar que tot això és només una utopia, segurament. Ara bé o fem alguna cosa, o cada vegada serà més difícil viure amb una mica de dignitat i d’alegria. Em refugio en la música: “Bé, si viatges pel bell nord glaçat, on el vent bat el cel fronterer, dóna’m records a una noia d’allà”. Mil vegades millor que escoltar el Draghi, no fotem

Anuncis

3 responses to “Un article “hippy”

  1. M’apunto a la teva comuna!!!

  2. Sí!!!!!!!!!!!

  3. Molt necessaris aquests articles. I és necessari sentir i llegir aquestes coses. Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s