La campanya de Colau és massa dura?

P1220282bv

Arran d’un míting d’Ada Colau i de Pablo Iglesias a Nou Barris de Barcelona s’ha desfermat un gran debat amb moltes desqualificacions sobre el llenguatge emprat en l’acte. He buscat a internet el míting i l’he escoltat sencer. Es diu als lladres que són lladres, es critica els evasors fiscals d’immorals, ja sigui el confés Jordi Pujol com Rodrigo Rato. Aprofito per dir que el que s’assembla més a un lladre català no és un català normal sinó un lladre espanyol (o grec, alemany, etc). Hi ha persones que consideren que la seva pàtria és Suïssa o les Caiman, bé, doncs, que no s’emboliquin amb banderes d’un altre país.
Però aturem-nos un moment a analitzar quina és la funció de la política en les societats democràtiques. La llibertat i la democràcia no fan societats idíl·liques, en elles hi ha conflictes, el que es tracta és que la política canalitzi els conflictes, les opinions, les crítiques i els drames de la gent.

Estem al setè any de la crisi creada pels bancs, algú pot pensar que això no té conseqüències socials? Algú pot pensar que tenir 750.000 aturats durant tant de temps no té conseqüències polítiques? Què volen? Que la gent calli i s’aguanti? Prefereixen que aquest ressentiment de classe acabi amb violència com a Baltimore als EUA, o a Tottenham a Anglaterra, o amb centenars de cotxes cremats com a les banlieue de França? Crec sincerament que el que no és normal és que hi hagi tanta gent vivint en autèntics inferns i que mentrestant la política catalana se’n mantingui al marge. Més quan la política convencional ha estat incapaç, per exemple, de plantar cara als bancs en el tema dels desnonaments. Els radicals catalans demanen el que es considera normal als EUA. És a dir, que si un no pot pagar la hipoteca, torni les claus i en paus.
Ada Colau explica que en un acte en què va participar se li va apropar un banquer del Banc de Santander, la va agafar amb prepotència del braç, i li va etzibar: “Ada, has de tenir seny”. Aquesta anècdota explica millor que cap altra la prepotència, el menyspreu i la manca de sentiments morals dels que manen de veritat. Seria un acte de seny que els bancs retornessin els diners que els ciutadans els hem donat.

Durant la transició van tenir pànic, ara estan nerviosos altre cop. La por està canviant de bàndol. Potser no es guanyaran totes les batalles, però almenys Colau mirarà de fit a fit (Elias Canetti) als banquers. Aviso, o aquesta onada d’il·lusió col·lectiva funciona o l’alternativa serà la CNT.
Massa dures les paraules? En quin món viuen? Més dura és la vida, em sembla.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s